Resultats de la cerca

Professor de psicologia a Bucarest, a partir del 1945 esdevingué un dels autors més rellevants del seu país Conreà sobretot la poesia Cîntece de pierzanie ‘Cants de desolació’ 1938, Materia şi visele ‘La matèria i el somni’, 1961, Lumini crepusculare ‘Llums crepusculars’, 1970, amb la qual expressà inquietuds metafísiques

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

Professor a la Universitat de Moscou fins el 1965, arran d’unes acusacions de desviacionisme fou condemnat a treballs forçats El 1973 s’exilià a París En bona mesura i per procediments diversos, la major part de la seva obra palesa l’emprempta de la dissidència Així, en l’assaig Čto takoje socialističeskij realizm ‘Què és el realisme socialista’, 1959 satiritzà aquesta tendència artística D’entre les seves novelles destaquen Sud id’ot ‘El judici comença’, 1960, descripció de la vida urbana dels anys trenta, i L’ubimov 1963, sàtira sobre l’instint de submissió davant l’autoritat…

Fill del notari Francesc Espriu, la seva infantesa transcorregué entre la seva vila natal, Barcelona i Arenys de Mar, d’on procedien les famílies dels seus pares A setze anys, edità el seu primer llibre, Israel , escrit en castellà L’any 1930 ingressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de dret i d’història antiga El 1931 publicà El doctor Rip , i l’any següent, Laia , novelles que s’apartaren de les formulacions teòriques, encara vigents, de l’estètica del Noucentisme L’any 1933 participà, amb un nombrós grup d’universitaris bàsicament de la Universitat de Filosofia i Lletres de…