Resultats de la cerca

De nom Thomas Antoine Marandel, pertanyia a una família flamenca benestant Ingressà a Montserrat com a germà llec el 1677, on fou conegut amb el nom popular de fra Josep de les Llànties Tot i que no tenia estudis especials, escriví 42 tractats, 35 en llatí i 7 en castellà, còpies manuscrites dels quals aviat corregueren per Europa Sota el títol d’ Opera omnia foren publicats íntegrament a Madrid el 1725 reeditats els anys 1727, 1731, 1738 i 1755 i el 1746, Vida interior autobiografia, 112 Cartas i una Relación de la vida y virtudes de fray Joseph de San Benito , de l’abat Benet Argeric

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Era doctor en ambdós drets Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1568, d’on fou prior 1586-87 Fundà a Portugal els monestirs de Scala Coeli Évora, el 1587, i de Val de Misericórdia Lisboa, el 1594 Morí essent visitador de l’orde És autor d’un tractat en portuguès sobre l’oració mental i d’altres obres, manuscrites, sobre oratòria i mística

Escriví, entre altres llibres, tres volums d’addicions a l’obra del seu mestre Jeroni Lloret Sylva Allegoriarum Sacrae Scripturae 1570 Només se n'ha conservat, però, l' Onomatologia Beatae Virginis Mariae , inèdita, en la qual recollí 7640 epítets donats a la Mare de Déu pels autors eclesiàstics

Deixeble de Joan Damascè, polemitzà contra els dogmes de l’islam i contra la iconoclàstia Fou el primer escriptor cristià que usà l’àrab en matèria religiosa

Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…

S'inicià en el monaquisme a Betlem i a Egipte Fou ordenat secerdot a Roma el 405 Vers el 415 fundà el monestir de Sant Víctor a Marsella, en el qual romangué fins a la mort Fundà altres monestirs, femenins, a la regió En les seves Collationes criticà la doctrina augustiniana de la gràcia, dins la línia teològica semipelagiana Escriví també De Institutis cenobiorum La seva obra influí en la regla de sant Benet

Fou ofert pel seu pare a l’abadia de Fulda, on, en arribar a la majoria d’edat, fou obligat a professar contra la seva voluntat per l’abat Ràban Maur Fugí de Fulda i obtingué la dispensa de vots 829 però, obligat de nou a prendre l’hàbit, entrà al monestir d’Orbais Les seves doctrines sobre la Trinitat i sobre la predestinació foren refutades per Ràban Maur i condemnades a Magúncia 848 i a Quierzy 849, i en foren cremats els manuscrits Deposat de la dignitat sacerdotal, romangué pres al monestir d’Hautvilliers La major part de les seves obres s’ha perdut

Deixeble de sant Joan Crisòstom, fundà un monestir prop d’Ancira Escriví diversos tractats ascètics i un gran nombre de cartes La seva festa se celebra el 12 de novembre

Es dedicà a la vulgarització dels clàssics, sobretot dels més llegits a les escoles Comentà obres de Boeci, d’Aristòtil, de Marcià Capella De nuptiis Mercurii Philologiae i els Salms La seva obra és important per les innovacions didàctiques que ofereix, i constitueix un dels monuments més antics de la llengua germànica