Resultats de la cerca

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de 58 sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums

En 1941-47 visqué en un kibbuts i de molt jove participà activament en el moviment sionista, militància que determinà la seva producció literària en Hubalaḥ ba-Sadot ‘Travessà els camps’, 1947, versió cinematogràfica de Y Millo, 1967 exalta la lluita dels jueus en la construcció del seu nou país Ha-Gěvul ‘La frontera’, 1966 és una descripció de la situació d’Israel poc abans de la guerra dels Sis Dies, i en Ḥayai im Ismael ‘La vida amb Ismael’, 1969 planteja la problemàtica de la convivència entre àrabs i jueus Escriví també algunes novelles de tema històric, com Melek Basar wa-Dam ‘Un rei de…

El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics

Funcionari a la cort d’'Abd Allāh, s’hagué d’exiliar amb motiu de l’ocupació almoràvit de Granada ~1091 És autor de nombroses poesies religioses i profanes, d’una forta influència àrab Habità temporalment a Barcelona

Exiliat de França el 1306, residí a Perpinyà, Barcelona —on traduí a l’hebreu una obra de medicina d’Ermengol Blai— i Mallorca Passà després a Palestina, on escriví el llibre Kaftor we-Peraḥ , el primer tractat de geognòsia i topografia d’aquell país

Cunyat de Šim'on ben Ṣemaḥ Duran Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein Algèria, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Šělomó de Piera L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Raši És autor també d’una poesia religiosa

Del cercle cabalístic de Girona i parent de Mošé ben Naḥman Hom en conserva quatre poesies religioses

Residí un quant temps a Tarragona, Fraga i Calataiud, on obrí escola Famós com a predicador és molt divulgat, entre altres obres seves, un comentari filosòfic al Pentateuc, ' Aqedat Iṣḥaq , en estil homilètic, punt de referència per a l’estudi de la situació religiosa i filosòfica dels jueus del seu temps