Resultats de la cerca

Escriví El sobre en blanco premi Fastenrath, 1918, Pilar Guerra 1920, La mujer que soñamos 1924

Dirigí les revistes “Contrapunto” i “Correspondencia” Escriví poemes Gallo ciego, 1940, records d’infantesa La palma de la mano, 1942 Veinte años después, 1953 Buenos Aires me vas a matar , 1977 i assaigs Vida de la mujer de Martín Fierro, 1944 Esquema de Borges, 1957 La poesía argentina de vanguardia, 1969 etc

Collaboradora de la Revista de Occidente i directora de Sur i també de l’editorial del mateix nom, difongué a l’Argentina els corrents literaris europeus Són obres seves De Francesca a Beatrice 1924, Testimonios , en tres volums 1935, 1942 i 1946, La mujer y su expresión 1936, Domingos de Hyde Park i Virginia Woolf 1954

Exercí càrrecs importants en el departament de cultura del seu país i fundà Novedades , La Flecha i El Imparcial La seva prosa és essencialment descriptiva A Sangre en el trópico 1930 fa la crònica de la guerra civil del 1926 A més, escriví Una mujer en la selva 1936 i Brújulas fijas 1962, entre d’altres

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869

Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael…

Alternà la publicació d’obres literàries amb d’altres de caràcter històric, d’un especial interès informatiu per al coneixement del republicanisme al s XIX als Països Catalans i a la resta de l’Estat espanyol Los guerrilleros de 1808 1877, 1891, 1895, 1908, Historia del partido republicano español 1892-93, Viva España, Historia popular de la guerra de Cuba 1897 i La mujer defendida por la historia, la ciencia y la moral 1877, 1878, 1879, entre altres

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864