Resultats de la cerca

Gran admirador de Proust, intentà de donar a les seves novelles el caràcter de documents objectius, amb una forta càrrega d’anàlisi psicològica Ultima noapte de dragoste, întîia noapte de razboi ‘Última nit d’amor, primera nit de guerra, 1930, Patul lui Procust ‘El llit de Procust’, 1930 També escriví poesies de tendència realista Poezii , 1924 i els drames Suflete tari ‘Ànimes fortes’, 1922 i Danton 1931

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1982 ingressà a la Guàrdia Urbana de Figueres, de la qual fou sotsinspector i professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral Des del 1999 era professor d'història de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat de la UAB Compaginà aquesta activitat professional amb l’escriptura de novelles de gènere policíac S’inicià amb Abans del silenci 2009, premi Ferran Canyameres, a la qual seguiren Ginesta pels morts Un blues empordanès 2010, Quan la nit mata el dia 2011, premi Crims de Tinta i Torn…

Publicà set llibres de poesia, el més representatiu dels quals és Külvarosi éj ‘La nit suburbana’, 1932 La seva poesia, d’una gran sensibilitat lírica i un alt nivell intellectual, reflecteix la seva pròpia misèria i accentua suggestivament la força del proletariat revolucionari

Les seves poesies foren publicades per Quevedo 1631, i es distingeixen per la seva melangia i delicadesa i per la predilecció pel tema de la nit Són notables les cançons i les vuit èglogues que reuní sota el títol de La bucólica del Tajo

Professora a la Universitat de Kuwait És autora d' Asiqat al-Layl ‘L’amant de la nit’, 1949, de Ḫams aǵānī li-l-alam ‘Cinc cants pel dolor’, 1957 i d’un assaig sobre poesia contemporània Fou una capdavantera important en la utilització del vers lliure en la literatura àrab

Professor de literatura russa a la Universitat de Vílnius, del 1943 al 1945 fou presoner en un camp de concentració alemany Poeta simbolista, mantingué contactes a Moscou amb el poeta JBaltrušaitis i amb MGor'kij Excellí també en el teatre, conreant sobretot el drama històric De la seva producció cal destacar Milžino paunksné ‘L’ombra del gegant’, 1932, Baisioji naktis ‘La nit tremenda’, 1935, etc

Estudià medicina i el 1947 fou elegit diputat Fins el 1962 ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals el de cultura i el d’afers estrangers Autor de diverses novelles Somrient entre llàgrimes, 1958 L’andana de la verge negra, 1960, interessants per les descripcions de temes passionals, escriví, també, contes La filla de la bruixa , 1948 Contes de viatge , 1954, i poesia La nit i les estrelles, 1951

La seva sensibilitat, enfrontada amb els problemes de l’època, es reflecteix en els drames, els protagonistes del quals, sense relleu o somiadors de la classe mitjana, s’enfonsen davant les realitats de la vida De la seva obra cal remarcar W małym domku ‘En la caseta’, 1908, Głupi Jakub ‘Jacob el ximplet’, 1910, la seva obra cabdal, Wilki w nocy ‘Llops en la nit’, 1914, etc Escriví també en llengua alemanya

Començà a escriure a Odessa, on collaborà en revistes i diaris satírics El 1925 es traslladà a Moscou, on escriví Duma pro Opanasa ‘Cançó d’Opanas’, 1926, el seu millor poema narratiu sobre la guerra civil d’Ucraïna És també autor del recull de poemes Posledn'aja noč ‘L’última nit’, 1932, on exalta amb un cert Romanticisme el nou ordre soviètic Traduí, a més, Samuel T Coleridge, Walter Scott i Robert Burns

Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995