Resultats de la cerca

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…

La literatura turca pròpiament dita s’inicià al s XIV, amb una forta influència de les produccions veïnes àrab i persa sobretot traduccions i poemes originals, en general místics destaquen les obres de Yunus Emre, Dehhani i Nesimi El s XVI, amb l’apogeu del poder otomà, constitueix el moment culminant de la poesia turca per antonomàsia, amb autors notables, com Baki, Fuẓūlī, Revāni mort el 1523 i Zati mort el 1546 El s XVII significà la consolidació i l’expansió de l’osmanlí com a llengua de cultura a tot l’imperi Otomà, malgrat que una bona part dels seus autors escriviren també…