Resultats de la cerca

Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907

Entre els seus poemes cal recordar Moartea ceasului ‘La mort del rellotge’, 1966, Poeme 1967, Tinereţea lui Don Quijote ‘La joventut de Don Quixot’, 1970, Unghi ‘Els angles’, 1970, Norii ‘Els núvols’, 1975 i Sǎrbatori interesante ‘Festes interessants’, 1978 També publicà la novella Viziunea vizuinii 1985, el recull d’assaigs Tratat de inspiratie 1981, les obres de teatre aplegades a Iesirea prin cer 1984 i Desfacerea gunoaielor 1991, i els llibres de poemes La lilieci 1987, Poezii alese de cezura 1990 i Traversarea 1994 Membre de l’Acadèmia Romanesa des del 1992, el 1991 li fou atorgat el…

Estudià filologia catalana i llengua alemanya És autora de les novelles Els nens de l'Elisa 2006, obra finalista al premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2004, L'escriptora morta 2008, Núvols baixos 2009 i La mirada del fill 2012 Algunes de les seves narracions estan incloses en les antologies Dones i literatura a Lleida 1997, VIII Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda 1997, Estrenes 2005, Escata de drac 2012 i Des lettres et des femmes La femme face aux défis de l'històire 2013 Guanyà el XVIII premi Joan Fuster de narrativa Ciutat d'Almenara També ha publicat el relat de ficció…

Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista Bliznec v tucakh ‘Bessó als núvols’, 1914, Poverkh bar'erov ‘Sobre les barreres’, 1917, Sestra moja zizn ‘Ma germana, la vida’, 1922 Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge Lejtenant Schmidt ‘El tinent Schmidt’, 1926, Dev'at'sot p'atyj god ‘L’any 1905’, 1927, Vtoroje rozdenije ‘El segon naixement’, 1932 Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago , retaule dels anys de la guerra i de…

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…

Literatura catalana Inauguració de l’exposició commemorativa, un dels actes de l’Any Brossa, “La xarxa al bosc Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980” © Fundació Joan Brossa - Sílvia Poch La celebració important del 2019 va ser l’Any Brossa Les lletres no només viuen dins dels llibres i l’ull que sap mirar pot trobar poesia en qualsevol lloc, fins i tot caminant pel carrer Joan Brossa ho sabia i, per això, més que un poeta, va ser un artista amb tota la magnitud de la paraula, perquè aquest creador avantguardista nascut a Barcelona va portar la poesia a formats que fins aleshores no…

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…