Resultats de la cerca

Sense veritables dialectes, conserva algunes particularitats regionals a Gonder, al N de la regió d’Amhara i capital d’Etiòpia des del s XVII fins al XIX a la província de Gojam i a la de Shewa, on hi ha la capital moderna, Addis-Abeba L’amhàric, amb profunda influència del substrat cuixític, s’ha desenvolupat a partir del gueez o etiòpic antic arran de la constitució, al s XIII, del nou imperi aleshores era usat en la correspondència oficial, en l’ensenyament del gueez llengua sàvia i litúrgica i d’altres matèries religioses Essencialment llengua parlada, se'n coneixen poques restes…

El 1918 fundà la revista Navegación A vint-i-sis anys deixà la navegació i es dedicà al periodisme s’especialitzà en temes marítims Del 1934 al 1936 fou president del Mont de Pietat Marítim El 1955 fundà el periòdic barceloní El Vigía A més de nombrosos articles, ha escrit Naves de antaño 1947, Historia del puerto de Barcelona 1956, Burlando el bloqueo, A la deriva, Diccionario marítimo 1956, Mascarones de proa y ex-votos marineros , etc Ultra totes aquestes activitats, Amich fou també conegut com a constructor de vaixells en miniatura

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i popularitat, sobretot…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la…

De família protestant, fou oficial de l’exèrcit francès Rebé la formació poètica a París, en contacte amb el simbolisme Historiador i novellista, fou el capolièr dels joves 1902-09, però els seus esforços per modernitzar el felibritge fracassaren

Professor a Khàrkov, criticà la religió oficial sense arribar a l’ateisme Reuní la major part dels seus poemes a Sad božestvennykh p'esn'ej ‘Jardí de cants divins’ És autor també de Basni khar'kovskie ‘Faules de Khàrkov’

Autor de diferents qasṣīda Noble, fou poeta oficial a la cort dels califes omeies Es destacà en els cercles erudits de Bàssora, i tingué una llarga polèmica amb Ǧarīr El seu divan, amb descripcions de fets banals, és útil per a conèixer la societat del seu temps

Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial

Estudià lleis, i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre 1859-66 dirigí el diari barceloní El Telégrafo , on escriví crítica musical i sobre política estrangera hi publicà Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848