Resultats de la cerca

Doctora en filosofia i lletres, fou professora a l’Escola Oficial de Periodisme a Madrid i en 1974-75 presidí l’Ateneu d’aquella ciutat Alternà els seus treballs de ciències de la informació amb la investigació històrica, fruits de la qual foren Europa, en decadencia 1949, El mariscal Bazain en Madrid 1950, Isabel II y su tiempo 1956, Emilio Castelar, precursor de la democracia cristiana 1966, El sistema 1970, Las mujeres de los dictadores 1978, etc En 1982-86 fou diputada al parlament espanyol per AP i, del 1986 al 1994, al parlament europeu pel mateix partit…

Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li…

Fou membre del Parlament i dirigí el diari Dacia 1918-22 Autor d' Intuneric si lumina ‘Tenebres i llums’, 1912, Sorana 1915 i In slujba pacii ‘Al servei de la pau’, 1919

Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat

Cap del partit radical i membre del parlament, fou ministre d’afers estrangers i elegit 1935 president de la República durant la guerra del Chaco, bé que no prengué possessió per l’oposició de l’exèrcit Fundà i dirigí els diaris El Fígaro i El hombre libre De tendència modernista en poesia, escriví Proverbios 1905, La Prometheida 1927, Scherzos 1932 i Epigramas griegos 1945

Fou advocat del parlament de Tolosa i diputat als Estats Generals 1788 Membre del tribunal de cassació i després diputat a la Convenció, de la qual esdevingué president 1792, evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del Comitè de Salvació Pública No abandonà Robespierre fins a darrera hora, i fou deportat el 1795 Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques

De família d’origen epirota, estudià a París i a Pisa Esperit romàntic, viatjà per tot Europa tornà a Lèucada, i fou membre del parlament jònic 1857 i, més tard, del grec Tingué un paper rellevant en la unió de les illes Jòniques a Grècia La influència de VHugo i, en general, dels romàntics francesos determinà la seva admiració per la poesia d’inspiració i temàtica populars Escriví Dama Frosini 1859, poema en quatre cants, l’epopeia Athanasis Diakos 1867, cant de la resistència heroica d’un klefte , i Fotinós , la seva obra més madura, que restà inacabada

Llicenciat en dret per la Universitat de Valladolid, fou elegit 1931 diputat a Corts pel PNB i reelegit el 1933, any en què obtingué la plaça de secretari de la Diputació de Guipúscoa Fou conseller de Justícia i Cultura en el primer govern basc 1936, càrrec que continuà exercint a l’exili fins el 1960 que fou designat per a substituir el lehendakari Aguirre Cap a la darreria del 1979 retornà definitivament al País Basc i el 16 de desembre lliurà els poders del govern a l’exili En 198084 fou diputat del Parlament Basc per Biscaia Collaborà en diferents òrgans de premsa i fou autor…