Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
criollisme
Literatura
Corrent literari que reivindica les peculiaritats dels criolls.
Bé que hom pot agrupar sota aquest terme un bon nombre de corrents originals de la literatura llatinoamericana —des de les lletres funcionals de les guerres d’independència, al començament del s XIX, fins a l’indigenisme dels primers decennis del s XX—, el seu moment més important fou entre el 1890 i el 1910, com a hereu dels romàntics i precursor del Modernisme Als països andins, on aconseguí el seu punt culminant, es caracteritzà per una reacció sana i vital enfront del predomini de les retòriques europees aleshores en voga S'han beneficiat de la seva influència novellistes com…
Ramón Otero Pedrayo
Literatura
Escriptor gallec.
Formà part de la generació Nos, creadora de la prosa gallega moderna Figura destacada del partit galleguista, fou diputat a les corts constituents del 1931 Catedràtic de geografia de la Universitat de Santiago, escriví Guía de Galicia 1926, estudi de la realitat geogràfica, històrica i cultural del seu país, i Síntesis xeográfica de Galicia 1926 Com a historiador s’ocupà sobretot del s XVIII Síntesis histórica do século XVIII en Galicia , 1969 i de les arrels de les peculiaritats gallegues Ensayo histórico sobre la cultura gallega , 1933 Excellí especialment com a novellista Os camiños da…
literatura anglosaxona
Literatura
Literatura que es desenvolupà en diversos dialectes anglosaxons a Anglaterra del segle V a l’XI, que fou arraconada sota la influència anglonormanda.
Bé que sovint és estudiada als orígens de la literatura anglesa, ofereix unes peculiaritats pròpies a causa de la seva estreta vinculació amb els mons germànic i escandinau La primera etapa segle V al VII es caracteritza per la literatura paremiològica, importada del continent, i la dels scopas , els quals conrearen els poemes didàctics i laudatoris, l’exponent més remarcable dels quals fou el Wid sith En la segona segle VII al VIII sorgiren elegies i, sobretot, cants èpics com el Beowulf, alhora que la literatura anglosaxona convisqué amb una de llatina provocada…
baix alemany
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup dels parlars germànics occidentals —amb exclusió de l’anglofrisó— que no han sofert la segona mutació consonàntica que ha donat lloc a la diferenciació de l’alt alemany.
Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no coincideixen d’una manera absoluta quan hom les refereix a posicions o lexemes…
Antoni Puig i Blanch
Bust de terracota d’Antoni Puig i Blanch
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…
,
cançó de gesta
Literatura
Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar.
La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en llibres…