Resultats de la cerca

Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer

Com a escriptor, fou un innovador d’esperit profund Compongué poemes patriòtics Grazhdaninu Dzhonu Braunu ‘Al ciutadà John Brown’, 1851, Traurnaja rapsodija pam ‘ati Bema ‘Rapsòdia fúnebre a la memòria de Bem’, 1851 i Fortepiano Copena ‘El piano de Chopin’, 1864 Condemnà la civilització capitalista, però la influència que el catolicisme exercí sobre seu no li permeté de comprendre el moviment revolucionari de la seva època

Fou cònsol de Sardenya a Palma, Mallorca, 1832-35 i a Barcelona 1835-45 Féu nombrosos viatges per l’Europa occidental i els països mediterranis Parlava onze idiomes, cosa que li permeté de fer nombroses traduccions La seva obra més important és el Diccionario teórico práctico, histórico y geográfico del comercio 1839, patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud 1839

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica

El 1903 fou enviat com a corresponsal a Londres, circumstància que li permeté d’assolir un coneixement aprofundit de la literatura anglesa i americana que més tard s’havia de manifestar en la qualitat de les seves traduccions d’autors com Twain, Kipling, Whitman, etc Fins el 1917 exercí com a crític literari, i posteriorment la seva producció es decantà sobretot cap a la literatura infantil, en la qual obtingué un gran èxit Com a crític literari són especialment notables els seus estudis sobre autors russos com Čekhov, Nekrasov i Blok

Enginyer de professió, lluità a l’exèrcit soviètic 1941-45 i començà a escriure el 1948 A més de contes i relats per a infants i adolescents, entre els quals Kortik ‘La daga’, 1954 i Priključénija Kroša ‘Les aventures de Kros’, 1960, publicà també novelles com Voditeli ‘Els conductors’, 1950, premi Estatal 1951, Jekaterina Voronina 1955 i Tyžolyj pesok ‘Sorra pesada’, 1979 La perestroika li permeté publicar Deti Arbat ‘Els fills d’Arbat’, 1988, novella semiautobiogràfica, Strakh ‘Por’, 1990 i Prakh i pepel ‘Cendres i pols’, 1996 En 1989-91 fou el primer president del PEN Club rus

Diplomàtic de carrera, exercí diversos càrrecs polítics i viatjà per Europa, la qual cosa li permeté d’entrar en contacte amb la cultura occidental Així, introduí autors com Hugo, Shakespeare, Racine, Corneille, en la literatura turca A més de les seves poesies, Ġarām , testimoni del xoc que produeix l’enfrontament de la filosofia occidental amb la religió musulmana, i Makber ‘La tomba’, 1885, elegia a la seva esposa, és autor de nombrosos drames històrics d’inspiració romàntica Ešber , 1881 Finten, 1887 Zeyneb que li han valgut un lloc important en l’anomenada literatura “nova” del seu país

Era de la nissaga dels Baralt d’Arenys de Mar És autor del Resumen de la historia de Venezuela i de diverses obres poètiques, entre les quals Adiós a la Patria El 1845 es traslladà a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i consolidà la seva qualitat d’escriptor i de teoritzador de la política Publicà, entre altres llibres, Libertad de imprenta, i treballà en un Diccionario matriz de la lengua castellana 1854, que la mort no li permeté d’acabar La seva obra més important és el Diccionario de galicismos 1855 Fou administrador de la Imprenta Nacional i director de la Gaceta de Madrid Fou…

Exercí diversos oficis fins el 1793, que el matrimoni amb la vídua d’un ric comerciant li permeté de dedicar-se plenament a la literatura Deixeble de Santō Kyōden i gran coneixedor dels clàssics xinesos i, sobretot, de Confuci, esdevingué aviat l’autor més popular del seu país, amb més de dues-centes obres, en gran part novelles, dotades d’una gran imaginació i escrites en un to romàntic i idealista Destaquen, entre d’altres, Chinsetsu Yumihari-zuki ‘La darrera fase de la lluna’, 1805-10, Mosōbyōe kocho monogatari ‘El somni de Mosōbyōe’, 1808-10, novella satírica, i, sobretot, Nansō Satomi…