Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
José de la Cuadra
Literatura
Contista equatorià.
Des que publicà Horno 1932 fou considerat mestre en el gènere Amb humor, precisió i perspectiva, s’identificà amb els seus personatges Són obres seves Los Sangurimas 1934 i Guasinton 1938
Mikhail Sem’onovič Bubennov
Literatura
Escriptor rus.
És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc
Ovidu Papadima
Literatura
Crític literari romanès.
La seva obra pren sovint una perspectiva etnicoreligiosa, com en O viziune româneascǎ a lumii ‘Una visió romanesa del món’, 1942 Poezie si cunoastere etnicǎ ‘Poesia i coneixement ètnic’, 1944 Literatura popularǎ româneascǎ 1968 i Ipostaze ale iluminismului românesc ‘Hipòstasi de l’illuminisme romanès’, 1975
Roberto Arlt
Literatura
Escriptor argentí.
Autor de novelles — El juguete rabioso 1926, Los siete locos 1929— de contes — Aguafuertes porteñas 1933, El jorobadito 1933— de peces teatrals — 300 millones 1932—, etc, ambientades a la capital, en les quals descriu, amb estil caòtic i vigorós, personatges torturats, sovint grotescs, des d’una perspectiva individualista i masoquista
Elisaveta Bagrjana
Literatura
Nom amb què és coneguda la poetessa búlgara Elisaveta Belčeva.
La seva primera poesia — Večnata i svjatata ‘L’etern i sant’, 1927, Sǔrce čoveško ‘Cor humà’, 1936— recrea un món ideal de bellesa fet de sentiment i somni Més tard esdevé una madura reflexió des de la perspectiva d’una llarga experiència vital Ot briag do briag ‘D’una riba a l’altra’, 1963, Kontrapunkti ‘Contrapunts’, 1972
indigenisme
Literatura
Corrent literari llatinoamericà caracteritzat per la utilització de la problemàtica de les comunitats índies com a temàtica fonamental de la seva producció.
Com a reacció a la novella romàntica del s XIX que presentava el tema de l’indi des d’una perspectiva exòtica i superficial, els indigenistes presenten uns retrats realistes dels indis, com a elements marginats i explotats en una societat classista Entre les figures capdavanteres de la narrativa indigenista cal citar Alcides Arguedas, Ciro Alegría, Jorge Icaza i José María Arguedas
idil·li
Literatura
Gènere poètic, preferentment de caràcter narratiu i líric, que descriu la vida rústica en una perspectiva de felicitat ideal.
gènere literari
Literatura
Nom donat a cadascuna de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l’estructura i el contingut.
Des de Plató i Aristòtil fins gairebé al s XIX, foren establerts com a bàsics tres gèneres, que partien de la imitació i de la descripció de la natura De la primera sorgeix el gènere dramàtic tragèdia, drama, comèdia, de la segona el líric poesia i de llur fusió l' èpic Benedetto Croce 1886-1952 representà el canvi de perspectiva cada obra és una visió del món, singular i individual pertany a un gènere per aspectes externs Avui és admesa, en general, la divisió clàssica, però com a expressió de tres actituds fonamentals de l’home i com un ajut —amb l’afegitó de subdivisions— per a la…
José Camón Aznar
Art
Historiografia
Literatura
Historiador, crític d’art i escriptor.
Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…
Horacio Quiroga
Literatura
Contista uruguaià.
D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de…