Resultats de la cerca

Participà en la creació de la Revue des langues romanes 1870 Majoral del felibritge , organitzà 1878 les Festes Llatines de Montpeller, on catalans, italians i romanesos fraternitzaren amb els occitans Creà el felibritge llatí 1892 i féu del “Iòu de Pascas” el portaveu de l’oposició al felibritge oficial

Participà en la fundació de la revista “Magyar Muzeum” 1788-92, portaveu dels joves escriptors adherits a les idees de la Revolució Francesa, i fou empresonat per haver participat a la conspiració de Martinovics Visqué molts anys exiliat a París i Àustria Les seves obres, publicades el 1827, són gairebé exclusivament de tema polític

Formà part de la comuna, i fou exiliat el 1871 Fou un dels fundadors del “Parnasse contemporain” 1866 Amic del poeta occità A Forès, ambdós emprengueren la lluita contra el felibritge conservador, en defensa d’un occitanisme republicà, anticlerical i socialista, el portaveu del qual fou La Lauseta 1877-79 Deixeble de P J Proudhon, publicà Le Fédéralisme 1878

Fou ordenat sacerdot el 1880, però, racionalista i lliurepensador, deixà el sacerdoci després de la publicació de Balada in romance ‘Balades i Romanços’, 1890 i es convertí en portaveu de l’anticlericalisme al seu país D’entre les seves obres, d’estil vigorós i objectiu, destaquen Lirske in epske poeźije ‘Poesies èpiques i líriques’, 1896 i Nove Poezije ‘Noves poesies’, 1900

Pertanyent al moviment del 1880, els primers anys collaborà activament a la revista De Nieuwe Gids , portaveu del grup que representa el començament de la literatura moderna a Holanda De la seva poesia, que expressa una gran preocupació per l’home i per la societat, cal destacar De aarde ‘La terra’, 1896, De getilde last ‘El pes alleugerit’, 1927, Verzamelde gedichten ‘Poemes reunits’, 1938, etc

Formà part del grup neoimpressionista d’escriptors influïts pels corrents d’avantguarda europeus dels voltants dels anys vint el portaveu del qual fou el diari Bungei Jidai , que publicà juntament amb Kawabata Yasunari De les seves obres destaquen Atama narabi-ni hara ‘Cap i estómac’, 1924, Haru wa basha ni notte ‘La primavera arriba en un carruatge tirat per cavalls’, 1926 i Kikai ‘Màquina’, 1930 A Junsui shōsetsu ron ‘Sobre la novella pura’, 1935 exposà les seves teories literàries

Fou un dels fundadors de la revista The Fugitive , portaveu de la tradició del sud durant els anys vint Els seus primers llibres foren Chills and Fever 1924 i Two Gentlemen in Bonds 1927 En l’estudi crític God Without Thunder 1930, mostrà el seu pensament retrògad en matèria de religió, actitud ja palesa en els seus poemes Selected Poems , 1945 La seva aportació més significativa és a la crítica literària, camp en el qual fou un dels principals exponents del New Criticism Publicà també un volum de crítica amb aquest nom 1941

Educat en una escola d’un missioner protestant anglès, fou batejat, però abjurà més tard 1893 Aquest any fundà la revista Bungaku-kai , portaveu del Romanticisme al Japó Es donà a conèixer amb el recull de poemes Wakana-shū ‘Rebrots novells’, 1897 Però la seva obra cabdal és la novella Hakai ‘Violació de les ordres’, 1906, amb la qual esdevingué capdavanter del moviment naturalista en el seu país Més endavant, Shinsei ‘La vida nova’, 1919 i Yoake mae ‘Abans de l’alba’, 1929 marquen una reacció contra l’idealisme Encara començà una altra novella, Tōhō no Mon ‘La porta d’Orient’,…

Portaveu dels conflictes morals dels intellectuals del seu temps, de les seves novelles destaquen Ład serca ‘L’harmonia del cor’, 1938, amb influència de Bernanos Bramy raju ‘Les portes del paradís’, 1960 Idzie skaczac po górach ‘Heus aquí que ve saltant per les muntanyes’, 1963 i, sobretot, Popiół i diament ‘Cendres i diamants’, 1947, versió cinematogràfica d’AWajda, 1957, imatge dramàtica d’una Polònia immersa en el caos ideològic en acabar la Segona Guerra Mundial Cal afegir, a més, colleccions de contes com Noc ‘La nit’, 1946, Złoty lis ‘La guineu daurada’, 1955, de caràcter…

Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn  i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor…