Resultats de la cerca

El 1937 s’incorporà a l'empresa de concentrats de brou origen del grup Agrolimen, creada per Lluís Carulla , amb qui es casà el 1940 Amb el seu marit esdevingué una destacada mecenes de la cultura i la llengua catalanes durant el franquisme entre d'altres, fundaren  Òmnium Cultural  1961 El 1973 creà la Fundació Lluís Carulla, dedicada a preservar i promoure la identitat, la cultura i la llengua catalanes i la cohesió social, entitat que, després de la mort del seu marit 1990, presidí fins el 2006 i de la qual esdevingué presidenta d’honor Estigué també estretament vinculada a la…

De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de…

Vida i obra Participà en diversos certàmens literaris, i aconseguí nombrosos premis, entre d’altres la flor natural als Jocs Florals de Sants 1901 i, el 1904, la Copa del Consistori i els dos accèssits als de Barcelona El conjunt de narracions que hi anà presentant, les recollí el 1908 al volum intitulat Anímiques La seva primera novella, d’estil naturalista i de tipus psicològic, Lària 1904, primer premi del concurs de novella de la Biblioteca Popular de L’Avenç imita l’estil i l’ambientació rural de la narrativa de Víctor Català Posteriorment, amb un caràcter didàctic que mantingué en…

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…