Resultats de la cerca

És autor de diverses colleccions d’assaigs al-Nazarāt , 1902-10 al-Muhtarāt , 1912 i de contes al-'Abarāt , 1915, on es mostra com un dels capdavanters de la nova narrativa àrab Traduí, entre altres, Rostand i Bde Saint-Pierre Actualment el seu panislamisme ha estat posat en qüestió

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…

Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…