Resultats de la cerca

La seva lírica, de forma clàssica i precisa, gira a l’entorn de la seva vida amorosa Vecer ‘El vespre’, 1912, C'otki ‘El rosari’, 1914, Anno domini MCMXXI , 1921 Després d’un llarg silenci, reprengué, amb motiu de la Segona Guerra Mundial, la publicació de poemes patriòtics i, el 1950, sobre la pau

Comunista, preocupat per les qüestions socials, defensà l’art socialista, però es mantingué en una línia de poesia lírica i de vegades mística Escriví Básně ‘Poemes’, 1915, Strom v květu ‘L’arbre en flor’, 1920, Srdce a vrǎva světa ‘El cor i el caos del món’, 1922, Deset let ‘Deu anys’, 1929, Tvuj hlas ‘La teva veu’, 1930, Dvě minuty ticha ‘Dos minuts de silenci’, 1934

Estudià dret a París i fou diputat, batlle i ministre d’obres públiques a Romania Escriví una trilogia històrica on l’acció té lloc en temps d’Esteve el Gran Apus de soare ‘Posta de sol’, 1909, Viforul ‘La Tempesta’, 1910 i Luceafarul ‘L’astre’, 1910 Autor de novelles, com Hagi Tudose 1903 i Linişte ‘Silenci’, la seva prosa, d’un cert Romanticisme rústic, s’estilitzà fins a arribar a la caricatura satírica

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963

Publicà primerament Katorikku Sakka no Mondai ‘Problemes d’un escriptor catòlic’, 1949 i després passà a la novella Shiroi hito ‘L’home blanc’, 1955, Kiiroi hito ‘L’home groc’, 1955, Aoi chiisana budo ‘Els petits raïms blaus’, 1956 i, alhora que tractava des del punt de vista catòlic la noció de Déu, la consciència de pecat i els problemes racials, tractà el cas de la vivisecció anatòmica durant la guerra en Umi to dokuyaku ‘El mar i el verí’, 1957 i el martiri dels missioners cristians en la seva obra Chimmoku ‘Silenci’, 1966 Samurai tracta també, sota la forma d’una novella d’…

Conreà diversos gèneres la narració Z kraju milczenia ‘Des del país del silenci’, 1946 les novelles Dni klęski ‘Dies de derrota’, 1952 i Skąpani w ogniu ‘Banyats en foc’, 1961, testimonis de la lluita contra l’ocupació nazi, que proven la gosadia patriòtica de l’autor i el ritme dinàmic del seu estil Una estada a Àsia aportà a la seva temàtica motius exòtics i fantàstics i una visió sensual de la realitat Wędrówki z moim guru ‘Aventures amb el meu guru’, 1960, Nieśmiały narzeczony ‘Un nuvi tímid’, 1964 i Szczęściarz ‘Un amb sort’, 1967 Kamienne tablice ‘Taules de pedra’, 1966 és…

Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’,…