Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
literatura amaziga
Literatura
Conjunt de produccions literàries sorgides i transmeses oralment entre els pobles amazics.
Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les produccions locals…
Yosef ben Iṣḥaq ben Suṭanās ibn Abī Tur
Literatura
Judaisme
Poeta i talmudista jueu.
Fou deixeble de Mošé ben Ḥanok a Còrdova i residí a la cort d’al-Ḥakam II Per diferències sorgides a l’aljama cordovesa s’embarcà a Pechina Almeria i viatjà al N d’Àfrica, Palestina, Síria i l’Iraq És autor de nombroses poesies litúrgiques, algunes de les quals descobertes recentment a la guenizà del Caire, i d’un comentari, en àrab, del Talmud
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia…
, ,