Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ora Maritima
Literatura
Poema llatí de Ruf Fest Aviè, poeta del s. IV dC, que descriu el litoral de la península Ibèrica, basat, segons sembla, en descripcions més antigues, gregues, dels s. VI o V aC, però amb notícies que corresponen a l’època de l’autor, difícils de destriar cronològicament.
Pel fet d’ésser el text que descriu la costa dels Països Catalans sobre la base de documents més antics, ha estat molt estudiat i discutit, i subjecte a hipòtesis subjectives en relació amb les identificacions geogràfiques dels llocs que cita
Carlos Murciano
Literatura
Poeta andalús.
Fou director de la revista de poesia Alcaraván El seu lirisme ha estat d’un caire humanista i íntim, subjecte sempre a un formalisme clàssic Viento en la carne 1955 és el seu primer llibre significatiu Cal destacar, a més, Breviario 1969, Triste canta el búho 1974, Yerba y olvido 1977, Del tiempo y soledad 1978 i La Noche Santa 1978, entre altres títols
Feofan Prokopovič
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor ucraïnès.
Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica
razó
Literatura
Text en prosa que pretén d’informar sobre les circumstàncies i els motius pels quals un trobador escriví un determinat poema, i sobre els fets històrics i els personatges que hi són al·ludits.
És possible que el seu origen provingui dels comentaris fets pel joglar abans d’emetre el poema, per tal de situar el seu auditori Però les razós conservades, d’innegable valor literari, mantenen una evident unitat d’estil, de composició i de llengua, la qual cosa fa pensar en un treball de compilació i arranjament subjecte a formulismes d’escola, i propi de certs copistes de cançoners occitans del s XIII relacionats amb terres italianes La credibilitat informativa d’aquests texts varia, i en cada cas ha d’ésser contrastada amb les dades objectives de la crítica
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Assagista i filòsof castellà.
Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…
Josep Ferrater i Móra

Josep Ferrater i Móra
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Filòsof i assagista.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’installa a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la vida…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…