Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Asgrimsson Eysteinn
Literatura
Poeta islandès, autor del poema Lilja
(‘El lliri’) dedicat a la Mare de Déu, que revela, a través de la seva simbologia, la mentalitat medieval a Islàndia.
La simplicitat de l’estil de l’obra representa la superació de l’artificiositat dels escalds
Hermann Bahr
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i crític austríac.
Des del naturalisme, del qual fou un propulsor important al seu país, evolucionà cap a l’expressionisme tot mantenint un sòlid prestigi gràcies principalment als seus assaigs Überwindung des Naturalismus ‘Superació del Naturalisme’, 1891, Expressionismus 1916, etc Entre la seva obra de creació, destaca la comèdia Das Konzert ‘El concert’, 1909, els seus escrits autobiogràfics, etc
Clara Janés
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Filla de l’editor Josep Janés Estudià a la Universitat de Barcelona, es llicencià en Filosofia i Lletres a la de Pamplona i feu estudis de Literatura Comparada a la Sorbona París Ha conreat diferents gèneres literaris, però s’ha consolidat sobretot com a poeta, on destaca pel tractament de la temàtica amorosa i per fórmules de superació del realisme Entre els seus llibres de poesia més significatius hi ha Las estrellas vencidas 1964, Límite humano 1973, Vivir 1983, Creciente fértil 1989 i Arcángel de sombra 2000 Ha publicat també diferents novelles entre les quals Los caballos…
Gotthold Ephraim Lessing

Gotthold Ephraim Lessing
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Teatre
Erudit, escriptor i dramaturg alemany.
Fill d’un pastor protestant, estudià a la Universitat de Leipzig 1746-48, on sorgí el seu interès pel teatre, i obtingué 1752 el títol de magister en arts a Wittenberg Installat a Berlín, on havia fet coneixença amb Voltaire, es dedicà a la tasca de publicista i autor teatral i residí a la ciutat, fora dels períodes que passà a Leipzig 1755-58 i Breslau 1760-65, com a secretari del comandant del lloc Cridat a Hamburg com a dramaturg del nou teatre nacional, hi publicà la important aportació crítica Hamburgische Dramaturgie Dramatúrgia d’Hamburg , 1767-69 Bibliotecari, des del 1770, a…
Albert Espinosa i Puig
Literatura
Escriptor, dramaturg i guionista.
Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya Club Súper3 , Històries de Catalunya , Buenafuente , El joc de…
simbolisme
Literatura
Moviment literari i artístic aparegut a França cap al darrer quart del segle XIX (més concretament entre el 1870 i el 1880).
Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que…
costumisme
Art
Literatura
Descripció literària o plàstica d’ambients i personatges, de forma tipificada.
En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor Joseph…
mort
Cos d’un difunt essent momificat per Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals
© Corel Professional Photos
Biologia
Filosofia
Literatura
Religió
Dret
Cessació de la vida.
Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…
literatura
Literatura
Activitat intel·lectual centrada en l’estudi de la producció literària.
A l’antiguitat clàssica, la retòrica, disciplina literària per excellència, dividí la gramàtica en dues parts principals, la que ensenya a parlar correctament i la dedicada a l’explicació dels poetes i a l’ensenyament de la lectura dels autors Aquesta segona part és l’origen de la concepció moderna de la literatura però cal assenyalar que, com succeí al principi en les llengües modernes, aquesta explicació dels poetes, aquesta lectura dels autors, fa més aviat referència a un fet subjectiu, a allò que hom podria anomenar la cultura d’una persona Literatura, en canvi, designa més aviat,…
literatura castellana
Literatura
Literatura en llengua castellana.
Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…