Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on es llicencià en pedagogia i psicologia i s’especialitzà en didàctica de llengües estrangeres Se n'anà als EUA, on es doctorà en filologia i literatura a la Yale University En tornar a Catalunya, ensenyà llengua i literatura a la Seu d’Urgell, Olot i Barcelona i treballà en tècniques d’ensenyament orientades a grups amb circumstàncies especials El 1988 s’establí als EUA, on, a Califòrnia, treballà 1991 en l’educació i l’adaptació d’infants originaris de països llatinoamericans o altres de parla castellana També ha estat professora a la Universitat de…

Narra, parodiant tècniques i escenes de la literatura èpica, especialment de la Ilíada , una batalla entre rates i granotes

Autor de sis llibres de poesies, dels quals només ha restat algun fragment Famós, sobretot, pels seus partenis, introduí innovacions tècniques en el lirisme coral

Advocat, ocupà càrrecs municipals a València pel partit conservador A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la Revista de Legislación y Jurisprudencia A part unes altres obres tècniques, escriví Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral 1909

Amb el llibre de poemes Áspero 1925 introduí al seu país les tècniques d’avantguarda, i a la novella Dámaso Velázquez 1943 —intitulada El mar es como un potro en l’edició del 1950— oferí una visió aspra de la vida dels pescadors al Carib

Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965

Signà amb els pseudònims de Ricardo Arenales i Porfirio Barba Jacob Poeta líric de temes romàntics i tècniques modernistes, configura, juntament amb José Asunción Silva i Guillermo Valencia , la línia més important de la poesia colombiana en el pas del segle XIX al XX Excessivament vehement i angoixat, no aconseguí de traduir amb paraula poètica tota la seva riquesa íntima Produí uns vuitanta poemes, en tres períodes 1906-15, 1915-25, 1925-39, els millors dels quals són els que tracten del neguit, la perdició, la solitud i la mort En Acuarimántima 1908-33 el lirisme és tan dens…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729 Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, en fou provincial 1746 i mestre general 1756, i Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendenda doctrina sancti Thomae 1757 tingué una gran repercussió en els estudis dominicans Com a poeta en català és autor…

De família camperola, el 1909 ingressà al seminari catòlic de Seinai, i el 1932 abandonà la carrera eclesiàstica Amplià estudis a Peterburg, Friburg i Munic, i en 1923-54 ensenyà a les universitats de Vílnius i Kaunas Els primers poemes, recollits a Raudoni žiedai ‘Flors roges’, 1913, palesen l’empremta del Romanticisme i la cultura popular A partir del 1918, i coincidint amb la independència de Lituània, compongué poemes patriòtics i místics com Vergas ‘L’esclau’, 1924 En prosa adoptà tècniques realistes i escriví la novella psicològica Altoriu šešėly ‘A l’ombra de l’altar’,…

En literatura, el realisme apareix cap al 1850 com una reacció contra els excessos de la novella romàntica i esdevindrà escola, definida a França i irradiada arreu fins a l’època actual Cal cercar-ne els antecedents en la novella picaresca i en la novella sentimental del segle XVIII Però és amb els romàntics que el realisme s’obre camí, pròpiament, amb el propòsit de descriure una societat, en Balzac Després del 1850, la difusió del positivisme i el progrés de les ciències naturals influeixen en els escriptors que prenen una actitud de rigorosa observació i es plantegen un problema d’escola…