Resultats de la cerca

De família noble, fou enviat a estudiar a Itàlia Pavia, on freqüentà els literats més coneguts de l’època Havent tornat a Zacint, STricupis —el futur polític— l’encoratjà a fer ús de la llengua grega, i així, el 1823, el poeta restà consagrat amb la composició del seu Himne a la llibertat , esdevingut l’himme nacional grec Traslladat a Corfú, honorat per tots els seus compatriotes, continuà la seva tasca d’escriptor, tasca que, pel seu temperament autocrític, mai no arribà a ésser realitzada plenament i restà només en esbós Oda a Lord Byron , Assetjats lliures , etc Enigmàtic i solitari, el…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Fill d’esclaus negres, fou abolicionista apassionat, i en aquest sentit deixà una nombrosa tasca periodística Entre la seva producció poètica, que ofereix també en certs moments una actitud mística, cal destacar Broquéis 1893, Evocações 1898 i Farois 1900

Amic de Darío i de Lugones, acomplí una autèntica tasca de renovació poètica Castalia bárbara 1897 constituí un veritable laboratori d’experimentació rítmica A Los sueños son vida 1917, bé que augmenta la llibertat del ritme, el poeta és més assequible i, també, més íntim

Repartí la seva tasca entre la docència universitària, la crítica i història literària i la poesia Aquesta, de tipus expressionista, cristallitzà en obres com ara Präludien 1904 i sobretot Der Aufbruch ‘La partença’, 1914 Fou traductor de Balzac, Hde Régnier, ChPéguy, FJammes i altres

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

Cronològicament coincideix amb el moviment modernista, però mantingué una actitud força independent respecte a qualsevol tendència Com a exiliat residí a Veneçuela, als EUA i a diverses capitals europees, sempre fent una important tasca literària i periodística Escriví Flor del fango 1895, Ibis 1899 i La demencia de Job 1915, entre moltes altres obres

A Barcelona s’inicià com a redactor en un setmanari estudiantil, i més tard fou collaborador en El Productor , en què firmava amb el pseudònim de “Palmiro” Obert a les noves idees del moment, visqué a Barcelona l’ambient llibertari de la darreria del s XIX Més tard, viatjà per diversos països i s’establí a Nova York Hi reprengué la seva tasca periodística com a collaborador i director d' El Despertar , on hom publicà pamflets a favor de la independència de Cuba El 1895 se n'anà a l’Havana, on prengué contacte amb els partidaris de la causa independentista Retornà a Nova York i es relacionà…

Signà, amb Maurras i Amouretti, la declaració dels felibres federalistes 1892 La seva tasca essencial es desenvolupà en l’àmbit de la publicació Armana Marsihés , de la qual fou director a partir del 1899 i on introduí una tendència crítica de caire esquerrà, dins l’àmbit del felibritge Els seus poemes i la seva prosa, estimables, resten dispersos

Màxim exponent del període de la Illustració a Hongria, fou empresonat 1794-1801 per les seves relacions amb els jacobins hongaresos La seva tasca de renovació lingüística i literària fou essencial per al desenvolupament de les lletres hongareses Traduí a l’hongarès obres de SGessner, Shakespeare i Molière, entre altres, i fou l’introductor del sonet a Hongria