Resultats de la cerca

Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…

El sentit tràgic de la vida i el motiu de la mort marcà els seus primers volums de poemes simbòlics Blouznivy vějíř ‘El vano delirant’, 1926 i Triumf smrti ‘El triomf de la mort’, 1930 En Vanutí ‘Bufada’, 1932, Obluk ‘L’arc’, 1934, Kameni, pricházíš ‘Roca, tu que véns’, 1937, Zári ‘Setembre’, 1938, Sen ‘El somni’, 1939, i Prvni testament ‘El primer testament’, 1940 intentà una perfecció formalista Dokument 1949 és un tractament filosòfic de la vida l’interès oscilla entre l’existència i el no-res, entre l’individu i el que és collectiu La culminació de la seva obra…

Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica

Fou ministre de l’Església reformada 1567 després de l’adhesió de Joana d’Albret, reina de Navarra, al calvinisme Traduí texts religiosos, entre altres el Nou Testament Iesus Christ Gure Iaunaren Testamentu Berria 1571, on poleix i perfecciona la llengua, malgrat l’ús d’arcaismes i llatinismes

Jesuïta, exercí el magisteri a diversos collegis de l’orde Màxim representant del corrent purista i neologista de l’època, es dedicà totalment a la traducció Loyola-tar eneko deunaren gogo Iñarkunak ‘Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola’, 1914 i Itun zar eta berria ‘Antic i Nou Testament’, 1958

És autor de nombrosos llibres de poesia, marcats d’un profund accent de patriotisme eslovac, dels quals cal esmentar Hoj zem drhahá ‘Oh, terra estimada’, 1919 i Kamen na medzi ‘La pedra de la frontera’, 1925 En la seva obra narrativa predominen els arguments autobiogràfics — Maroško 1932— i històrics — Julia 1930 i Odkaz mrtvych ‘El testament dels morts’, 1936—

Religiós uniat, en la seva lírica emprà per primera vegada la llengua popular ucraïnesa Considerat com el fundador del renaixement literari de la Galítsia ucraïnesa, la seva poesia, de tipus romàntic, palesa la influència de la poesia popular d’aquest país i celebra el seu passat medieval Traduí a l’ucraïnès el Nou Testament i un bon nombre de salms

Capellà a Concóts diòcesi de Caors, és autor de diverses traduccions Los Sants Evangèlis , 1932 Lo Libre de Tobias , 1942 Lo Nobèl Testament , 1956 Salmes , 1967 en un llenguatge ric i correcte i d’estil pastoral Ha publicat reculls de poemes, el més notable dels quals, Ome de Dieu 1951, és el diari d’una ànima i, en certa manera, una epopeia de la vida sacerdotal rústica

Doctor en teologia Roma i llicenciat en lletres Barcelona Fou professor de la Universitat de Barcelona i del seminari i collaborador assidu de La Vanguardia Escriptor brillant, dins la línia del neoescolasticisme, publicà La moral contingentista de Emilio Boutroux 1929, Lecciones de ética 1933, Ontología y teoría del conocimiento 1943 i La plegaria eterna 1950, a més d’una versió en castellà del Nou Testament

Fou sacerdot i, potser, bisbe Escriví un Paschale carmen , en hexàmetres, de poc valor poètic, que amplià en un Opus Paschale , en prosa rítmica Hi tracta els fets més importants de l’Antic Testament i de la vida i passió de Jesús Coneixedor i imitador dels principals poetes llatins de l’època imperial, és autor de l’himne A solis ortus cardine , integrat a la litúrgia llatina