Resultats de la cerca

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Autor d’uns Mimiambs, que es destaquen pel refús del dialecte dòric, tradicional en el mim, i per l’ús del metre coliàmbic, pel to popularista del llenguatge i per la seva intencionalitat satírica

Amic i protegit de Lope de Vega, fou notari apostòlic de la inquisició Publicà poesies en defensa de la llengua tradicional El Orfeo en lengua castellana i, entre altres obres, el drama Los amantes de Teruel

Fou director del periòdic “L’alhòli” i, en retirar-se a la Camarga, lluità pel manteniment del caràcter tradicional d’aquesta regió És autor del recull de poemes Lo rosari d’amour 1889 i de la novella sentimental Babali 1890

Visqué sempre la vida d’un pagès humil i pobre Escriví unes cançons els tres reculls dels Cants dau Ferraire , 1897-1904 tan plenes d’encís i de gràcia, que han passat a formar part —anònimes— del tresor folklòric tradicional del poble

Conreà una poesia sensitiva i trista, d’arrel religiosa i forma tradicional, que reflecteix una idealització del món camperol De la seva obra, amplíssima, es destaquen els llibres Alma religiosa 1910, Verbo ser e verbo amar 1926 i els sonets de Saudade nossa 1944

Atret pels corrents literaris parnassians, publicà el recull poètic ‘Ιστοì αράχνηϖ ‘Teranyines’, 1880 S'inspirà en el món grec tradicional Ειδýλλια ‘Idillis’, 1883 Dirigí la revista literària ‘Εστια ‘Llar’ del 1888 al 1898, i conreà també la novella Escriví poesia elegíaca amb versos harmoniosos i musicals

El 1892 publicà, a París, la primera edició del seu llibre més important, Só Pòstumament aparegueren Despedidas 1902 i Primeiros versos 1921 Centren la seva poesia un pessimisme mòrbid i un nacionalisme místic, basat en la nostàlgia del món tradicional dels “simples” —els camperols i els pescadors del nord de Portugal—

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Inicialment començà a escriure en aquest darrer idioma, que posteriorment compaginà amb el hindi La seva obra, en la qual és palesa la influència de les idees de Gandhi, és una descripció dels ambients rurals de l’Índia tradicional Cal esmentar la novella Godan 1936 i les narracions curtes recollides sota el nom de Mansarovar ‘El llac sagrat’, 1936-50 en vuit volums