Resultats de la cerca

Escriví la comèdia Gore ot uma ‘La desgràcia d’ésser intelligent’, 1824, on l’heroi veu la vida moscovita a través del prisma renovador de les seves experiències a l’estranger

Fill de Leopoldo Panero  i germà de Leopoldo María Residí en diversos països europeus i americans, i l'any 1985 s'establí a Torroella de Montgrí La seva poesia, de trajectòria independent, de veu personal i que ha exercit un mestratge en els poetes joves, vol explicar al lector la seva presència en el món a través de recorreguts per les friccions que aquest oposa als seus desigs i les reflexions que susciten els objectes, les vivències i les circumstàncies Medita sobre l’amor i la mort, amb sovintejades allusions al suïcidi Ell i la seva família foren objecte del documental El…

Assagista, contista, poeta, etc, excellí sobretot com a autor d’un cicle novellístic sobre Poictesme , reialme imaginari inspirat en les cròniques medievals, a través del qual satiritzà la societat moderna Escriví Jurgen 1919, Figures of Earth ‘Figures de terra’, 1921, etc

Consisteix en un conjunt d’anècdotes independents però amb un mateix protagonista Fou adoptat a les literatures persa, siríaca i hebraica al-Ḥarirī, a través de la qual passà a la picaresca castellana Aventuras de Gil Blas de Santillana i Vida de Marcos de Obregón , sobretot

Màxim representant del simbolisme realista rus, defensà la reconstrucció de la realitat a través de la descoberta dels símbols Rector de la Universitat de Bakú, emigrà a Itàlia 1924 i es convertí al catolicisme Escriví Rimskije sonety ‘Sonets romans’, 1925 i Svet vecěrnyj ‘Llum de tarda’, 1914-44

És autor de la novella Abaj 1942-47, premi de l’URSS 1949, continuada a Put Abaj ‘Camí d’Abai’, 1952-56, premi Lenin 1959, a través de la qual presenta un estudi detallat de la segona meitat del s XIX Féu estudis sobre història, literatura i folklore del Kazakhstan i el Kirguizistan

Transformadora de la realitat a través de símbols marins i aeris El seu primer llibre fou Poesia 1944, al qual seguiren Dia do mar 1947, Coral 1950, No tempo dividido 1954, Mar novo 1958, O Cristo cigano 1961 i moltes altres obres fins a O nome das coisas 1977 Traduí la Divina Comèdia al portuguès

Fou músic, pianista, i es donà a conèixer com a narrador a través d’uns relats amb gran dosi d’humor i de fantasia, gairebé surrealista De la seva obra es destaquen Libro sin tapas 1929, La envenenada 1931, Nadie encendia las lámparas 1946, La casa inundada 1968, Tierras de la memoria 1965, etc

En les seves novelles Un rêve québécois 1972, Don Quichotte de la démanche 1975 i Les grands-pères 1978, entre d’altres, presenta sempre la contraposició de dos móns íntimament units els personatges quebequesos, purs, però tarats físicament o psicològicament, s’evadeixen de l’existència, descrita de forma quasi naturalista, a través de la fantasia eròtica

Es dedicà sobretot al relat, amb títols com Daroga išla praz les ‘El camí passava a través del bosc’, 1960, Mal’vina 1961 i Baravoje rekha ‘L’eco del bosc’, 1965 i a la novella Plen ‘La presó’, 1962 i Oksana 1969 El 1982 rebé el premi Jakub Kolas de la RSS de Bielorússia Conreà també el teatre