Resultats de la cerca

La missió evangelitzadora dels monjos germans Ciril de Tessalònica i Metodi a l’estat de la Gran Moràvia donà origen a una literatura escrita en eslavònic llegendes sobre aquests sants, sobre sant Ludmila, sant Venceslau, etc Quan el centre de l’estat es traslladà a Bohèmia s’encreuaren allí les cultures eslavònica i llatina llegendes, la Chronica Bohemorum , de Cosme de Praga, 1074-1125 L’himne més antic compost en eslavònic i txec, Hospodine pomiluj ny ‘Senyor, tingueu pietat de nosaltres’, és del segle XI, mentre que el primer cant txec a sant Venceslau data del segle XII A partir del…

Tant la data com les circumstàncies del seu naixement són obscures Criada per un cotxer austríac i una cambrera txeca, hom creu que podria ser filla ilegítima d’un aristòcrata Passà la infantesa a Bohèmia Casada el 1837 i mare de quatre fills, el seu matrimoni fou difícil per la indiferència del marit envers les seves inquietuds culturals La seva primera obra important foren les narracions Obrazy z okolí domažlického ‘Imatges dels voltants de Domažlice’, 1845-48, descripció realista de la vida de gent humil Aquests anys aplegà també narracions populars Národní báchorky a pověsty…

Socialista, entrà el 1921 en el partit comunista i viatjà per l’Àfrica, els EUA i la Xina 1954 En la seva producció narrativa predominen els temes de conflictes socials i l’emancipació de les dones Náměstí republiky ‘Plaça de la República’, 1914, Nejkrásnější ‘El món més bonic’, 1923 Prehrada ‘El pantà’, 1932 Siréna 1935, Haviřská Balada ‘La balada del miner’, 1938 La major part de les seves novelles han estat traslladades al cinema Escriví també reportatges periodístics

Les seves narracions són sovint inspirades en paisatges i tipus de la Bohèmia oriental, amb particular predilecció per la descripció de la vida religiosa Es destaca la novella Děti čistého živeho ‘Els fills dels purs vivents’, 1909 És també autora d’estudis historicoetnogràfics

A Praga fou el redactor de la revista Světová literatura , traductor, escriptor i guionista de cinema, entre altres activitats Exiliat el 1968 per la seva activitat dissident en la primavera de Praga , des del 1970 fou professor de literatura angloamericana de la Universitat de Toronto, on fundà el 1971 una de les més importants editorials dels exiliats txecs, 68 Publishers, des d’on publicà molts llibres d’autors txecs que circulaven clandestinament per l’aleshores Txecoslovàquia comunista Entre els més notables llibres de narracions destaquen Zbabělci ‘Els covards’, 1958,…

Els seus poemes, inspirats en cants populars txecs i en la tradició romàntica polonesa, foren escrits en llengua eslovaca com a rèplica a la tradició literària txeca Smrt’ Jánošíkova ‘La mort de Jánošik’, 1862

És autor de nombroses obres poètiques, i de novelles realistes, plenes d’idealisme i tradicionalisme, en les quals evoca els humils patriotes de la resistència nacional txeca Entre les seves obres cal esmentar Zapadii vlastenci ‘Patriotes oblidats’, 1894, Mezi lidmi ‘Entre el poble’, 1898, Sirotek ‘L’orfe’, 1903, O ztraceném sevci ‘El sabater perdut’, 1920 i Kalibov zločin ‘El delicte de Kalib’, 1925

Representant principal del grup avantguardista Devětsil i de la “poesia proletària” txeca, la seva obra, en versos lliures i d’una gran simplicitat i precisió, manté contactes amb les cançons populars del seu país i assumeix la causa dels oprimits en la lluita contra les injustícies socials Ultra els reculls de poesia Host do domu ‘L’hoste a casa’, 1921 i Těžká hodina ‘Hora difícil’, 1922, publicà contes, drames i assaigs

De nota popular i nacionalista bohèmia, dedicà també molta atenció al problema de la dona, al seu dret a l’educació i a millores socials De la seva obra cal destacar Vesnický roman ‘Novella camperola’, 1867, Křiž u potoku ‘La creu al rierol’, 1868 i Nemodlenec ‘El qui no prega’, 1873

Autor de contes i peces teatrals, excellí sobretot en el gènere novellesc, i les seves novelles es caracteritzen per una fantasia exuberant i un absolut domini de la llengua cal destacar Pole orná a válečná ‘Camps de treball i de guerra’, 1925, Marketa Lazarová 1931, Konec starých času ‘La fi dels temps vells’, 1934, Tři řeky ‘Els tres rius’, 1936 i Rodina Horvatová ‘La família Horvat’, 1938 Escriví també Ovrazy z dějin národn českeho ‘Imatges de la història de la nació txeca’, 1939-40 Fou empresonat i mort pels alemanys