Resultats de la cerca

Fundà la Federació Universitària Escolar a la Universitat de Santiago durant els anys d’estudiant, i posteriorment es doctorà a Suïssa i Alemanya Després de la guerra civil de 1936-39, que li impedí la docència universitària, es dedicà a la professió de la medicina, en la qual assolí gran prestigi Vinculat al galleguisme, formà part del grup fundador de l’Editorial Galaxia Fou president de l’Academia Galega 1977 i, el mateix any, senador per designació reial De 1981 a 1996 fou delegat del govern a Galícia La seva producció com a assagista, molt extensa, fou publicada…

Eclesiàstic liberal, de formació universitària alemanya, escriví la novella històrica, d’exaltació patriòtica, Les ferides d’Armènia 1858, la primera en llengua popular També cultivà la poesia

Repartí la seva tasca entre la docència universitària, la crítica i història literària i la poesia Aquesta, de tipus expressionista, cristallitzà en obres com ara Präludien 1904 i sobretot Der Aufbruch ‘La partença’, 1914 Fou traductor de Balzac, Hde Régnier, ChPéguy, FJammes i altres

La seva millor obra és El pasajero 1617, recull de notícies sobre la vida i els costums de l’època, a més de les opinions personals sobre crítica literària, l’amor, les dones, la vida universitària, la situació social, etc Escriví també una mena d’enciclopèdia, Plaza universal de todas las ciencias y artes 1615 i la novella pastoral La constante Amarilis 1609

De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894

D’origen jueu, estudià psicologia i medicina Ja durant l’època universitària escriví una obra, QED 1905, de la qual sortí la seva novella més aclamada, Three Lives 1909 Establerta a París 1903, descobrí i ajudà tots els grans pintors de l’època, com explica en la seva obra The Autobiography of Alice BToklas 1933, pretesa biografia de la qui fou companya seva des del 1907 fins a la seva mort La seva obra mestra, The Making of Americans 1925, influí poderosament tots els escriptors nord-americans exiliats a França, sobretot EHemingway

Publicà els primers poemes quan era universitària al Vassar College i molt aviat demostrà la seva ambició de conjuminar la poesia amb la ciència, com es palesa en Theory of Flight 1935 i USI 1938 També molt aviat demostrà que la seva obra aniria destinada a lluitar contra la injustícia i a favor dels oprimits Aquesta consciència social la portà a lluitar a la guerra civil de 1936-39 A Waterlily Fire 1962 recollí tota la seva producció poètica del 1935 al 1961 Obres posteriors són Breaking Open 1973 i The Gates 1976

Es traslladà de jove a València i posteriorment a Madrid, on cursà filologia hispànica a la Universitat Complutense i on resideix Després d’exercir la docència universitària uns quants anys, es dedicà exclusivament a la literatura Participà també en un programa sobre cinema de Televisión Española i collabora a la premsa El País Ha publicat les novelles Piedras preciosas 1989, No es distinta la noche 1990, El palacio varado 1993, Desde el mirador 1996, El misterio de todos los días 1999, Últimas noticias del paraíso premi Alfaguara 2000, Un millón de luces 2003, Presentimiento…

Delegat a la Societat de Nacions 1930-33, ministre d’educació 1939-41, secretari de la presidència del govern 1941-43 i ministre de finances 1943 i de l’interior 1945, professà la docència universitària al seu país i a Nova York Membre destacat d’un grup literari de caràcter impressionista i renovador, de la seva obra cal destacar Barrabás y otros relatos 1928, Las lanzas coloradas 1931, Red 1936, El camino de El Dorado 1947, Letras y hombres de Venezuela 1948, Estación de máscaras 1969 i Oficio de difuntos 1976, l’assaig Medio milenio de Venezuela 1986 i les narracions Cuentos…

És considerat un dels principals representants de l’avantguardisme a Portugal El 1912 participà en la primera exposició del grup d’humoristes portuguesos En l’etapa inicial dugué a terme una intensa activitat literària en contacte amb el grup Orpheus, a través del qual féu amistat amb FPessoa i Sá Carneiro Publicà el Manifesto Anti-Dantas 1915 i collaborà a Portugal Futurista 1917 Mantingué contactes amb Sonia Delaunay i els Ballets Russes, i a partir d’aquestes experiències formà una companyia de ball i treballà a París com a ballarí 1919 Residí a Madrid 1927-32, on collaborà en la premsa i…