Resultats de la cerca

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907 Collaborador…

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…

Escriptor popular, autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el Journal Illustré des Pyrénées-Orientales i La Veu del Canigó Animà també grups folklòrics

Escriví la comèdia Gore ot uma ‘La desgràcia d’ésser intelligent’, 1824, on l’heroi veu la vida moscovita a través del prisma renovador de les seves experiències a l’estranger

Republicà de tendència socialista, propugnà una federació de totes les nacionalitats ibèriques Collaborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya” És autor dels assaigs socioeconòmics A crises 1894 i Interesses nacionais 1897

Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS

Treballà per al diari La Veu de Catalunya Residí a París, on perfeccionà el seu ofici i, en tornar, fundà la impremta La Neotípia i, amb el seu germà  Lluís Millà i Gàcio , la Llibreria Editorial Millà 1901 Publicà L’art de la impremta a Catalunya 1949 i El Libro del Corrector , a més de nombrosos articles sobre arts gràfiques

Comunista, preocupat per les qüestions socials, defensà l’art socialista, però es mantingué en una línia de poesia lírica i de vegades mística Escriví Básně ‘Poemes’, 1915, Strom v květu ‘L’arbre en flor’, 1920, Srdce a vrǎva světa ‘El cor i el caos del món’, 1922, Deset let ‘Deu anys’, 1929, Tvuj hlas ‘La teva veu’, 1930, Dvě minuty ticha ‘Dos minuts de silenci’, 1934

Escriví monografies sobre Kleist, Nietzsche i Heine, que l’influïren, i traduí els dos darrers, Goethe, Kipling i Villon Autor de reculls de poemes — L’estiu 1919, Cercles 1921, Veu 1923, etc— i de drames — Herakles, Jupiter 1919—, es destaquen les seves obres de crítica Otázky literárni psychologie ‘Qüestions de psicologia literària’, 1917, Duše a slovo ‘L’ànima i la paraula’, 1929, Slovo a svět ‘La paraula i el món’, 1937, A Novák 1938, etc