Resultats de la cerca

Inspirat sobretot en la revolució — Wiatraki ‘Molins de vent’, 1925, Krzyk ostateczny ‘El darrer crit’, 1939, Bagnet na broń ‘Baioneta calada’, 1943, etc—, evolucionà cap a un lirisme intimista Anka 1956

Autor de Vosstanije ‘La insurrecció’, 1919, Utro ‘El matí’, 1921 i Veter ‘El vent’, 1925, cultivà temes inspirats en la guerra civil i en els problemes del treball a la nova societat

Autor teatral, la seva dramatúrgia es desenvolupa en un clima aparentment superficial The Second Man ‘El segon home’, 1927, End of Summer ‘La fi de l’estiu’, 1936, The Cold Wind and the Warm ‘El vent fred i el calent’, 1958, etc Ha conreat també la novella curta i el guió cinematogràfic

Residí des de petit al Rosselló, on s’assimilà a l’ambient i als problemes del país Mantingué lligams amb l’Institut d’Estudis Occitans Com a poeta, de fina sensibilitat, publicà La sorra calenta 1943 i 1967, Llucifer, llegenda íntima 1966 i El vent fútil 1967 Treballà molts anys a l’obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb Lurçat

Redactor dels diaris Slovák 1928 i Gardista 1940, es destacà sobretot per la trilogia novellística Zivý bič ‘El fuet vivent’, 1927, Hmly na úsvite ‘Bromes de l’alba’, 1930 i Vosídlach ‘A l’emboscada’, 1940, continuada en Zhashnute svetlá ‘Llums apagades’, 1958 i Kto seje vietor ‘Qui sembra vent’, 1964, sobre els problemes del seu poble sota les successives dominacions És autor d’unes memòries Zelená krv ‘Sang verda’, 1970

Fou ministre d’instrucció pública al seu país 1944-48 És autor de Plug ‘L’arada’, 1920, cant a la llui- ta heroica dels obrers i els camperols ucraïnesos La construcció socialista és el tema de Veter s Ukrainy ‘Vent d’Ucraïna’, 1924, i l’internacionalisme proletari el de Čuvstvo sem'i jedinoj ‘El sentiment d’ésser una sola família’, 1938 premi Stalin del 1941 És coautor de l’himne nacional ucraïnès

La seva obra es reparteix entre la poesia i la prosa, sobretot el conte, i destaca per la seva defensa de la dignitat humana, mitjançant un naturalisme expressionista Cal destacar, en poesia, Zívota bido, přec tě mám rád ‘Misèria de la vida, tanmateix t'estimo’, 1905, Splav ‘La cascada’, 1916 i Nové basně ‘Noves poesies’, 1928, i els contes d' Ejhle člověk ‘Ecce homo’, 1904, Stríbrný vítr ‘Vent d’argent’, 1910 i Tělo ‘El cos’, 1919

Familiaritzat amb la literatura des de molt jove, publicà primerament Kuroi Gohan ‘L’arròs negre’, 1923 i després, en collaboració amb Kobayashi Hideo, inicià la publicació d’algunes revistes Posteriorment aparegueren Su no naka ‘Dins el niu’, 1934, Warui garasu ‘Vidre dolent’, 1935, Tebukuro no katappo ‘Un guant sol’, 1943 i altres obres Després de la Segona Guerra Mundial, dedicat plenament a la tasca d’escriptor, publicà Osagiri ‘Boira matinal’, 1949, Aodensha ‘El tren blau’, 1950 i Kaze futatabi ‘De nou el vent’, 1951

Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963

Fill de l’escriptor i erudit Lluís Cebrian i Mezquita i germà de l’escriptor  Lluís Cebrian i Ibor  Pertangué a Lo Rat Penat, de València, i conreà un tipus de poesia a la manera de Llorente, particularment de temàtica patriòtica  Participà en l’organització de la I Assemblea Regionalista valenciana 1907 i fou secretari de València Nova i president de la Joventut Valencianista 1914-1921 És autor de l’himne valencianista Vent de Ponent , publicat inicialment a La Veu de la Plana 1916, dels poemes Anacreòntica 1900 i Pàtria i entre els seus treballs d’investigació destaca l’obra…