Resultats de la cerca

És conegut també com “lo monge de Montaudon”, del nom d’un priorat d’Alvèrnia, que ell governà Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d’Alfons el Cast Excellí en la cançó realista i satírica, d’inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment patriòtic…

Estudià humanitats i magisteri al seminari de Vic 1937, teologia i ciències bíbliques a Roma 1959-64, filosofia a la Universitat de Tübingen Alemanya i filologia catalana a la Universitat de Barcelona Mestre de literatura i filosofia al Collegi de Sant Miquel dels Sants de Vic, institució de la qual fou director 1970, fou impulsor i professor des dels seus inicis de l’Escola de Mestres de Vic 1977 i dels Estudis Universitaris de Vic 1987, que culminaren en la creació de la Universitat de Vic 1997, de la qual fou fundador, a més de professor titular es jubilà el 2017 …

De l’estament ciutadà, és autor d’un curt i concís Noticiari , interessant perquè recull els comentaris populars sobre els afers del regiment de la cosa pública, del final del segle XIV i el començament del XV Ha estat publicat al Butlletí de l’Ateneu Barcelonès 1916 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Deixeble del llavors bisbe de Girona, Benet de Tocco, li dedicà la comèdia, escrita amb finalitat pedagògica, Sylva comoedia de vita et moribus , publicada a Barcelona el 1576 conjuntament amb un mètode de predir els dies

Ordenat a Roma 1845, fou professor al seminari de Girona Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis 1881

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…

Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll…

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i amb notes…

Estudià el batxillerat a Vic i es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1972 Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, on llegí una tesi sobre Els ritmes clàssics en la poesia catalana , hi exercí de professor de filologia llatina 1972-2019 Com a poeta publicà Temps de tempesta 1974, Encalçar el vent 1976, Dura llavor secreta 1990,  D’ara i de sempre 2000 i  Cobles devotes  2010, recollits a  Obra poètica completa 2020 Com a investigador, centrà les seves activitats en tres grans eixos D’una banda, la filologia llatina amb traduccions d’autors de totes les…