Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Museu
Literatura
Poeta mític grec, profeta i sacerdot.
Considerat fill i deixeble d’Orfeu i vinculat amb els misteris d’Eleusis, hom li atribuí la invenció de l’hexàmetre i de la poesia didascalicocosmogònica, com també una sèrie d’obres de tema hesiòdic Tingué, sembla, la tomba a Atenes
Maḥmūd ’Abd al-Bāqī Baki
Literatura
Poeta turc, un dels més importants de l’època clàssica.
Vinculat a la cort, passà per alternatives de favor i de desgràcia Fou protegit per Solimà el Magnífic, la mort del qual donà peu a un dels seus millors poemes La seva obra és elaborada en una llengua refinadíssima, però resulta, en conjunt, freda i artificiosa
František Halas
Literatura
Poeta txec.
Vinculat de primer al poetisme formalístic, en els reculls Sepie 1927 i Kohout plaší smrt ‘El gall espanta la mort’, 1930 evolucionà envers els temes socials — Dokořan ‘De bat a bat’, 1936, dedicat a la Guerra Civil Espanyola— i polítics — Barikáda 1945 i A co ‘I què', 1957
Edwin Alington Robinson
Literatura
Poeta nord-americà.
El seu primer recull, The Torrent and the Nigth Before 1869, ja palesà un esperit pessimista i trist, vinculat, sempre, a les formes convencionals D’obra molt extensa, cal remarcar The Town Down the River 1910, Avon's Harvest 1921, The Man Who Died Twice 1924 i Cavender's House 1929
Manuel Bueno y Bengoechea
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista basc en llengua castellana.
Vinculat primerament a l’anomenada generació del 98, des de la mort de Dato fou militant de la dreta Els seus articles, precisos i sentenciosos, foren seleccionats a Palabras al viento 1952 Entre altres novelles, escriví El sabor del pecado i Los nietos de Danton 1934, fruit del seu canvi religiós i polític
Maksimilian Aleksandrovič Vološin
Literatura
Pseudònim de Maksimilian Aleksandrovič Kirijenko-Vološin, poeta ucraïnès en llengua russa.
Vinculat a l’esteticisme, a París es relacionà amb el simbolisme, bé que mai no perdé el contacte amb la terra russa A part les publicacions en la revista Apollon , és autor d' Anno mundi ardentis 1916 i Demony glukhonemyje ‘Dimonis sordmuts’, 1919 Féu alhora traduccions, i es dedicà també a la pintura
monòleg interior
Literatura
Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.
És un procediment que, bé que hom pot trobar-ne antecedents anteriors, ha estat emprat sobretot pels narradors contemporanis es manifesta i aconsegueix la realització màxima a l’obra de Joyce, en tant que va vinculat amb les doctrines de la psicoanàlisi i, generalment, amb la concepció relativista i multivalent de la personalitat humana
Pere Joan Rotllan
Filosofia
Literatura
Humanista.
Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època
Manuel da Silva Gaio
Literatura
Narrador i poeta portuguès.
Vinculat al moviment simbolista, estudià a fons la cultura clàssica Da poesia na enducação dos gregos , 1917 Fou fundador, amb Eugénio de Castro, de la revista “Arte” El seu lirisme, eròtic i panteista, és característic de la poesia portuguesa de la darreria del s XIX Chave verbal 1916, O santo 1927 i Sulamite 1928 contenen els seus poemes més característics
Badī ‘al-Zamān al-Hamaḏāni
Literatura
Escriptor àrab de família persa.
Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana