Resultats de la cerca

Κλεψύδρα ‘Clepsidra’, 1921 i Πιερρότος ‘Pierrot’, 1922 són el testimoniatge del drama del seu autor, que viu enmig d’una joiosa mundanitat i una angoixosa insatisfacció interior

Canonge a la seva ciutat, es donà a conèixer sobretot per una elegia poètica on canta La Solitude , bé que la seva obra més interessant és una comèdia en cinc actes, en vers, titulada Lo jalós atrapat 1676, que entrellaça múltiples amors i intrigues amb un ritme molt viu

Cofundador del grup cultural i asturianista La Camareta i del grup d’artistes poetes, cantants, etc l’Entregu, ha publicat Cancios y poemes pa un riscar ‘Cants i poemes per una matinada’, 1979, Camín del cumal fonderu ‘Camí de la cima del fons’, 1978 i Vívese d’Oyíes ‘Hom viu d’oïda’, 1979

La seva redacció definitiva és del segle II L’obra, que consta de 24 000 estrofes, dividides en set parts, inaugurà un gènere literari kāvya Amb el Mahābhārata , formen part de la tradició smirti i gaudeixen d’autoritat religiosa La seva representació anual ha mantingut viu el culte de Rāma Fou traduït al català per C&A&Jordana Barcelona, 1932

Introductor de la llengua parlada a la literatura, sota noms diversos, hom el considera l’autor d’obres novellístiques Els amors de Rodant i Dosicle, La batalla de les rates i el gat , diàlegs imitats de Llucià i de moltes de les poesies anomenades poesies prodròmiques , sàtires interessants per llur realisme, per la llengua i com a testimoniatge viu dels costums bizantins de l’època

Advocat, des del 1848 ocupà alts càrrecs polítics Considerat el primer poeta èpic croat, és conegut sobretot per l’epopeia Smrt Smail-aga Čengijića ‘La mort de Smail-aga Čengijića’, 1846, sobre la lluita del poble montenegrí contra l’opressió turca, obra en versos lliures inspirada en la poesia popular Cal també esmentar-ne Osman 1842, dos cants escrits en un estil plàstic i viu, síntesi dels mitjans d’expressió clàssics i populars amb els de la poesia dalmatoragusana i moderna

Escriví poemes que acusen la influència ideològica de Voltaire i Rousseau Konstancinápoly 'Constantinoble’, Az estve 'El vespre’, A tihanyi echóhoz 'A l’eco de Tihany’ D’estil variat i viu i temàtica realista, la seva obra és una síntesi del rococó, del classicisme, del preromanticisme i de les tradicions populars Amb BBalassi, destacà també en la poesia amorosa És autor de l’epopeia comicosatírica Dorottya ‘Dorotea’, 1799, i en Halotti versek ‘Versos mortuoris’, 1804 resumí en un cicle la seva filosofia sobre la immortalitat de l’ànima

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric

En nombrosos contes i novelles descriu amb un humorisme viu i humà la vida de la petita burgesia txeca Entre els seus contes, es destaca Povíkdy israelského vyznání ‘Contes de confessions israelianes’, 1926 I entre les seves novelles cal esmentar Dum na předměstí ‘La casa del suburbi’, 1927, Muzi v offsidu ‘Homes fora de joc’, 1931, Hostinec “U Kamenného slotu” ‘L’hostal “A la taula de pedra"', 1931 Morí en un camp de concentració Després de la seva mort hom li publicà la novella de psicologia infantil Érem cinc 1946 i el seu diari Amb l’estel groc

Fou un dels representants més importants del surrealisme eslovac En les colleccions Cesta ‘El camí’, 1952, Akǎ to vóňa ‘Quina olor tan bona’, 1957 i Po mne ini ‘Després de mi, els altres’, 1957, de caràcter introspectiu, proclama la fe en l’home Ikar večne živý ‘Ícar eternament viu’, 1960 i Múza oblieha Tróju ‘La Musa assetja Troia’, 1965 tracten sobre els viatges espacials i el reconeixement de l’interior de l’home Publicà Malá letná suita v štyroch vetách 1995, una paròdia de cançons tradicional eslovaques, Satironikon 1990, i la novella  Ktorýsi deň z konca leta 1998