Resultats de la cerca
Es mostren 2119 resultats
José María García Lafuente
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de José Mari.
Jugava de centrecampista i arribà al FC Barcelona en el mercat d’hivern de la temporada 1994-95 procedent de l’Osasuna Sota les ordres de Johan Cruyff disputà 21 partits Posteriorment marxà al Betis
Udo Lattek

Udo Lattek
© FC Bayern
Futbol
Entrenador de futbol alemany.
Tingué una curta trajectòria com a jugador amb el Vfl Osnabrück 1962-65 El 1965 fou assistent de Helmut Schön, seleccionador de la República Federal Alemanya El 1970 fitxà com a entrenador del Bayern de Munic, amb el qual guanyà la Copa 1970, tres lligues consecutives 1972-74 i la Copa d’Europa 1974 L’equip dirigit per ell formà la major part de la selecció alemanya que guanyà el campionat del món el 1974 Posteriorment entrenà el Borussia Mönchengladbach 1975-79, amb el qual guanyà dues lligues 1976, 1977 i una Copa de la UEFA 1979 el Borussia Dortmund 1979-81 el FC Barcelona 1981-83, amb el…
,
Eusébio

Eusébio
Futbol
Nom amb el qual fou conegut el futbolista portuguès d'origen moçambiquès Eusébio da Silva Ferreira.
De família de colons portuguesos per part de pare i de mare moçambiquesa, a divuit anys fou seleccionat per un cercatalents del club Benfica de Lisboa, en el primer equip del qual jugà del 1960 al 1975, i que el revelà com un dels millors futbolistes de la història Davanter amb una gran visió golejadora, guanyà tots els campionats de la Lliga portuguesa onze en total, llevat de les de les temporades 1961-62 i 1965-66 la Copa de Portugal cinc vegades 1962, 1964, 1969, 1970 i 1972 i un cop la Copa d'Europa 1961-62 Fou 64 cops internacional, i el 1966 fou tercer en el Campionat del Món amb la…
Luis Enrique Martínez García

Luis Enrique Martínez García
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol asturià, més conegut per Luis Enrique i Lucho.
Jugà ocupant posicions al centre i a la davantera i, més esporàdicament, com a lateral i interior Debutà a la primera divisió amb l’Sporting de Gijón el 1989, equip amb el qual es classificà per a disputar la Copa de la UEFA Fitxat pel Real Madrid 1991, hi jugà cinc temporades i aconseguí una Copa del Rei 1993, una Supercopa d’Espanya 1993 i un Campionat de Lliga 1995 La temporada 1996-97 passà al Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual jugà un total de vuit temporades, fins a la seva retirada com a jugador 2004, i guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998 i…
,
Josep Seguer i Sans

Josep Seguer i Sans
© FC Barcelona Arxiu
Futbol
Futbolista i entrenador
.
Es formà a les files del Club Futbol Parets del Vallès Començà a jugar el 1940 com a amateur mentre treballava a la barberia familiar Fitxat pel Futbol Club Barcelona , jugà cedit al Granollers 1942-43, fins que retornà al primer equip, on jugà catorze temporades, fins la 1956-57 Ocupà sobretot la posició d’interior dret i després de defensa i fou un dels integrants de l’equip dit “de les cinc copes” El seu palmarès inclou cinc campionats de la Lliga espanyola 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, quatre campionats de Copa 1951, 1952, 1953, 1957, dues Copes Llatines 1949, 1952 i tres Copes Eva Duarte…
,
Terramar
Urbanització
Urbanització i hotel del municipi de Sitges (Garraf), a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l’autòdrom de Terramar
.
So N’Oleo
Urbanització
Urbanització del municipi de Ciutadella (Menorca), a la riba sud de la cala des Degollador, al sud de la ciutat, vora la punta de so n’Oleo (o de ço n’Oleo).
Sol-aire
Urbanització
Urbanització residencial del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant nord de la serra de Collserola, entre el coll del Pedregal (a la carretera de Barcelona a Sant Cugat) i el torrent de les Monelles.
la Serra
Urbanització
Urbanització del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), al voltant de l’església de Sant Simplici, al S del terme.
Sant Julià d’Alfou

Parròquia rural de Sant Julià del Fou, a Vilamajor
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).
El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina