Resultats de la cerca

Fins al començament del s XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial Sant Salvador, antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació Les tres esglésies donaren nom, al llarg del s XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols Fígols de les Mines, però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua avall El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc El 1970 el…

L’església, sufragània de la parròquia de Tona, existia ja el 968 i fou anomenada primitivament Sant Cugat de Coll-sa-sima El 1828 s’uní amb Collsuspina per formar una parròquia independent, cosa que s’obtingué el 1897 L’església és romànica, mutilada en la part de l’absis i amb capelles del segle XVII formant creuer Ha estat restaurada modernament 1974-76 S'hi venera també santPere Màrtir hom hi fa l’aplec el 29 d’abril

Depèn de la parròquia de Gàver

Lloc de moriscs 30 focs el 1609 de la fillola de la Vall d’Uixó, l’església de Sant Roc depenia de la parròquia de Faura des del 1535 Fou agregat al municipi de Faura el 1845

La font de Bordell és una de les que originen el riu d’Ondara

Fou alçat al s XVII, destruït el 1936 juntament amb la imatge del s XV, i reconstruït el 1944 El lloc era presidit pel castell de Pedra , esmentat ja l’any 1041 Al s XIV ja era un despoblat

El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de treballadors i de…

L’antic terme, bàsicament agrícola cereals i llegums i de població en bona part disseminada, que comprenia la caseria del Junyent, s’ha convertit en àrea d’expansió urbana i industrial de Granollers i actualment té urbanitzada o edificada la quasi totalitat del territori El nucli primitiu és centrat per l’església parroquial de Sant Julià, consagrada el 1103 El lloc és esmentat ja el 955, i l’antic castell de Palou fou propietat de l’orde dels templers A la fi del s XIV passà sota la jurisdicció de la corona

Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya-Aragó que conquerí l’illa als musulmans Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans Pere III de Catalunya-Aragó hi feu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona

Fou alou del monestir de Sant Pau de Fenollet i el 1023 passà al monestir de Cuixà