Resultats de la cerca
Es mostren 2353 resultats
pellofa
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda local del final del segle XV, per autorització reial i amb intenció de suplir la manca de numerari menut, i amb una circulació molt limitada al municipi emissor i la seva contrada.
Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent
pellofa
Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
victoriat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior.
Pesava 3/4 de denari i era equiparat a la dracma d’Illíria Vers el 104 aC fou encunyat amb un valor equivalent a mig denari
talla
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Nombre de monedes a fer amb un pes determinat de metall.
Pel que fa a la moneda catalana, en un primer període, aquesta unitat ponderal fou la lliura i, a partir del sXII, el marc En els documents monetaris, hom parla de la talla per definir el pes de les monedes i la llei i la talla en defineixen el valor intrínsec
ria d’Aveiro
Ria
Ria de Portugal, a la costa atlàntica, separada de la mar per una franja sorrenca.
Al centre de la ria hi ha illes d’aigües baixes i aiguamolls Comunica amb l’oceà mitjançant un pas obert artificialment
rebutjar
Futbol
Altres esports de pilota o bola
En el futbol i altres esports de pilota, allunyar (la pilota o la bola) al més possible de la zona pròxima a la porteria, per neutralitzar l’acció ofensiva de l’equip atacant.
rondo
Futbol
En el futbol, exercici d’entrenament en què un grup de jugadors disposats en rotllana es van passant la pilota al primer toc, intentant que no la intercepti un altre jugador que és dins la rotllana.
rabona
Futbol
En el futbol, xut en què el jugador colpeja la pilota amb el peu per darrere de la cama de suport.
passada de la mort
Futbol
En el futbol, passada, generalment cap enrere, dirigida a un jugador que està en bones condicions de rematar.