Resultats de la cerca

Defensa, destacà en el planter del Futbol Club Barcelona i jugà en l’equip B abans de ser cedit a la Unió Esportiva Figueres 1991-93 Fitxat per l’Osasuna, hi jugà la temporada 1993-94, en què debutà a primera divisió Al Rayo Vallecano aconseguí el seu millor rendiment, i retornà a primera 1994-97 Després passà al Mèrida 1997-2000, novament al Rayo 2000-03, i finalment al Cadis, on jugà cinc temporades fins la seva retirada el 2008 Fou internacional sub-21 en tres ocasions

Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol

Extrem dret, és un dels noms destacats de la història del Club Esportiu Europa Ingressà al club en edat juvenil i s’hi mantingué fins a la temporada 1929-30 Fou campió de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa el mateix any Disputà les dues primeres edicions de la Lliga amb l’Europa i, finalment, jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1930-31 i el Futbol Club Martinenc 1931-32 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 Més endavant fou secretari tècnic de l’Europa

Començà en l’equip Espanya Industrial i tot seguit fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que el cedí al Mallorca 1948-49 i al Girona Futbol Club 1949-51 A la meitat de la temporada 1950-51 fou reclamat per l’Espanyol, amb el qual disputà la resta d’aquella temporada i la següent 1951-52 Jugà d’interior Disputà 14 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 4 gols Després, jugà en la Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53, la Balompédica Linense 1953-54, l’Hèrcules d’Alacant 1954-57, l’Oviedo 1957-59, l’Avilés 1959-60 i, finalment, el CE Mataró 1960-67

Jugà de central i es formà al planter del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya amateur 1979 i després de passar pel Barcelona Atlètic fou traspassat al Saragossa 1982-84 El FC Barcelona el recuperà la temporada 1984-85, però no disputà cap partit Fou cedit a l’Hèrcules 1985-86 i retornà al Barça, amb el qual restà fins la temporada 1988-89 Jugà 72 partits amb l’equip blaugrana i marcà 4 gols Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1988, una Copa de la Lliga 1986 i una Recopa d’Europa 1989 Finalment jugà tres temporades amb el Logronyès Formà part sis vegades de la selecció…

Davanter centre, després de jugar dues temporades al Júpiter 1942-44 fitxà pel Futbol Club Barcelona Després de jugar un any en l’equip filial, l’Espanya Industrial, debutà a primera divisió al març del 1946 Tot i això, la competència amb Martín, Escolà i César tan sols li permeteren jugar tretze partits en tres temporades 1945-48 Fou campió de Lliga i guanyà la Copa Eva Duarte en aquesta darrera temporada, i la Copa d’Or el 1945 Posteriorment, passà pel Centre d’Esports Sabadell 1948-50 i pel RCD Espanyol 1951-53, on disputà vint-i-dos partits, i marcà tretze gols Finalment,…

Començà a l’Ateneu Esportiu de la seva vila natal, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1922 Tot seguit jugà a l’Iluro de Mataró i l’any 1926 fitxà pel CE Europa Defensà la porteria de l’equip gracienc fins al principi de la temporada 1931-32, en què fitxà per l’Espanyol Amb l’Europa jugà tres temporades a primera divisió i disputà 43 partits és el jugador europeista que més partits ha disputat a la màxima categoria Amb l’Espanyol milità tres temporades i s’hi arrenglerà en 44 partits de Lliga La temporada 1934-35 passà al Mataró i finalment un altre…

Conegut com Gonzalvo I , fou el més gran d’una nissaga de germans futbolistes Josep i Marià Golzalvo Abans de la Guerra Civil Espanyola jugà al Mollet i després dues temporades amb l’Espanyol 1939-41, amb el qual fou campió de Copa 1940 i del Campionat de Catalunya 1940 Disputà 36 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 17 gols A continuació jugà amb el Saragossa 1941-43, el Sabadell 1943-45 i, finalment, amb el FC Barcelona 1945-47, amb el qual guanyà la Copa d’Or del 1945 Al Barça coincidí amb els seus dos germans a la plantilla però mai no arribaren a jugar els…

Com a jugador, desenvolupà tota la seva carrera en clubs argentins L’any 1990 debutà com a entrenador al Newell’s Marxà quatre anys a Mèxic i després retornà a l’Argentina El 1998 firmà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, però poques setmanes després acceptà una oferta de la Federació Argentina de Futbol per a dirigir la selecció Tot i la negativa inicial de l’Espanyol a deixar-lo marxar, finalment acordà mantenir-se a la banqueta fins al final d’any No arribà a complir aquest termini, perquè fou destituït després de sis jornades de Lliga Posteriorment, fou…

Fundat el 2005, després d’una successió de fusions de diferents clubs del barri L’any 1919 es creà el Futbol Club Artiguense i es federà el 1922 Durant els anys vint participà de manera destacada en la tercera categoria del Campionat de Catalunya El 1926 es fusionà amb el CS Llevant-Catalunya i adoptà el nom de Llevant FC Artiguense La temporada 1928-29 disputà la promoció d’ascens a la segona categoria i el 1933 fou absorbit pel Futbol Club Badalona Després de la Guerra Civil reaparegué amb la denominació d’Artiguense Unió Deportiva Entre el 1955 i el 1963 jugà a la tercera divisió del…