Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona La temporada 2009-10, militant en el Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2015, cinc Lligues 2010, 2011, 2013, 2015, 2016, una Supercopa d’Espanya 2013, una Supercopa d’Europa 2015, un Mundial de Clubs 2015, dues Copes del Rei 2015, 2016, dues Copes Catalunya 2013, 2014 i una Supercopa Catalunya 2014 Posteriorment, ha jugat amb el Borussia Dortmund 2016-18, Real Betis Balompié 2018-22 i des del 2022 amb el turc Trabzonspor Juga de defensa central  El 28 de desembre de 2010…

Començà en el juvenil del Silla i, posteriorment, jugà amb el Mestalla a segona 1962-63 La temporada 1963-64 debutà amb el València i la temporada següent fou cedit al Sabadell Tornà al València 1965-66 i de nou actuà en el Sabadell 1966-67, aquesta vegada a primera Després jugà amb l’Alcoià, el Racing de Santander 1968-72 i l’Alzira

Jugà al Futbol Club Barcelona 1918-22 com a defensa esquerre Disputà un total de 21 partits i obtingué dues Copes d’Espanya 1920, 1922 També guanyà el Campionat de Catalunya en cadascuna de les quatre temporades que estigué al Barça

Jugà a l’Amposta 1953-59, l’Artiguense 1956-57, l’Ourense 1959-63, equip de segona divisió, i el Pontevedra, que acabava d’ascendir a primera D’aquí sortí el “Hai que roelo” amb què se’l coneixia Fou central i es retirà quan el Pontevedra perdé la categoria 1969

Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola B

Format al planter de la Real Sociedad, la temporada 1975-76 fitxà pel Futbol Club Barcelona Disputà 311 partits oficials i guanyà tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, una Copa de la Lliga 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Recopes d’Europa 1979, 1982 Per altra banda, aconseguí el Trofeu Zamora com a porter menys golejat la temporada 1977-78 en encaixar 25 gols en 29 partits Durant la seva última temporada 1983-84 perdé la titularitat en benefici de Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti

Defensa central conegut amb el nom de l’Stop , jugà amb el Futbol Club Barcelona durant la temporada 1935-36 La seva trajectòria es veié truncada per la Guerra Civil Fou director tècnic del Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1963-64

Interior dret que jugà amb el Club Esportiu Europa al final de la dècada de 1910 i principi de 1920 Amb l’Europa fou campió de Catalunya de primera categoria la temporada 1922-23 i subcampió la temporada 1923-24 Formà part de la selecció catalana el 1921

S’inicià al Club Deportivo Getxo i jugà dotze temporades amb l’Athletic Club de Bilbao 1957-69 La temporada 1969-70 jugà al Centre d’Esports Sabadell, a primera divisió

Començà jugant a l’Esport Club Granollers Fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1954-55, però acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell al final de la mateixa temporada Tornà a l’Espanyol, on jugà com a defensa i migcampista, a primera divisió 1957-61 i marcà 3 gols Posteriorment, fitxà pel CD Tenerife, el CA Osasuna i es retirà al Club Esportiu Europa