Resultats de la cerca

Passà per diverses categories del futbol català i la temporada 1991-92 arbitrà a primera i a segona divisió conjuntament Fou representant del Collegi Català d’Àrbitres

Fou campió de la Supercopa sud-americana 1997, del Torneo Apertura 1996, 1997, 1999 i del Torneo de Clausura 1997, 2000 amb el River Plate, i jugà amb la selecció argentina 18 partits Arribà al Futbol Club Barcelona el 2001, i en fou el porter fins el 2004 Fitxà pel Múrcia 2003-04 i pel Deportivo Alavés 2004-08 Jugà un total de 69 partits a la primera divisió espanyola

Migcampista, jugà dotze temporades a l’Espanyol, en dues etapes, i fou capitana de l’equip La temporada 2005-06 passà al Barça i la següent tornà al club blanc-i-blau A l’estiu del 2007 fitxà pel Llevant i guanyà la Superlliga femenina 2008 El seu palmarès també inclou una Lliga territorial, dues Copes de la Reina, un subcampionat de la Superlliga, finalista de la Copa de la Reina 2007 i dos Campionats d’Espanya amb la selecció catalana Amb la selecció espanyola jugà en més de cinquanta ocasions i disputà el Campionat d’Europa i el del Món

Davanter format al Central Córdoba de Rosario, on es retirà, jugà al Newell’s Old Boys 1948-52 i a la Unión Española xilè 1952-58 A la Lliga espanyola, jugà amb el Granada CF 1958-61, el Reial Club Deportiu Espanyol 1961-64, amb el qual disputà 29 partits a primera divisió i anotà 8 gols, i el CE Europa 1964-65

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on acostumava a actuar d’extrem esquerre Jugà al Barcelona Atlètic 1977-79, després fou cedit a l’Alcalá de Henares 1979-80 i el Valladolid 1980-81 i retornà al Barcelona Atlètic La temporada 1984-85, actuant ja de centrecampista, ingressà en el primer equip de la mà de Terry Venables Romangué al club fins la temporada 1987-88 amb el balanç d’un títol de Lliga 1984-85, un de Copa del Rei 1988 i un de la Copa de la Lliga 1986, a més de ser finalista de la Copa d’Europa 1986 i de la Copa 1986 i després d’haver disputat 200 partits…

Mig volant que començà destacant en el Terrassa, a segona divisió, fins que fitxà per l’Espanyol, amb el qual milità nou temporades 1944-53 i disputà 119 partits de Lliga En deixar l’Espanyol fitxà pel Deportivo de la Corunya Jugà dues vegades amb la selecció catalana 1947-48

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987

Pertanyia a la plantilla del Futbol Club Barcelona quan l’equip blaugrana s’adjudicà la primera Lliga en l’edició 1928-29 Jugava de davanter centre, però en aquell torneig només fou alineat en quatre partits Arribà al Barça procedent del Gimnàstic de Tarragona i en fou jugador durant dues temporades, en les quals disputà un total de 13 partits i marcà 11 gols Una lesió de lligaments el retirà prematurament del futbol Més tard es dedicà a la pilota basca, esport en què fou campió d’Espanya amateur Posteriorment esdevingué un destacat periodista esportiu

Començà a l’Espanya Futbol Club 1916-19, amb el qual guanyà el primer Campionat de Catalunya Després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1919-20 i el Futbol Club Barcelona 1920-26 Guanyà el Campionat de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925, 1926 i d’Espanya 1922, 1925, 1926

Defensa format al planter del Real Madrid, jugà al primer equip del 1960 al 1966 Jugà al CE Sabadell dues temporades 1966-68, on disputà 24 partits i marcà un gol