Resultats de la cerca

Jugà a les categories inferiors de la Fundació Esportiva Atlètic Vilafranca L’any 2007 arribà al Futbol Club Barcelona, on jugà com a titular del primer equip i guanyà quatre Lligues 2012, 2013, 2014, 2015, quatre Copes de la Reina 2011, 2013, 2014, 2018 i cinc Copes Catalunya 2009, 2010, 2011, 2012, 2014 Al final de la temporada 2017-18 es retirà de la competició, però continuà vinculada al club

Fundat al maig del 2016, per la fusió del Club Esportiu Sant Celoni i la Penya Barcelonista de Sant Celoni, té més d'una trentena d'equips en les diferents categories i uns quatre-cents cinquanta jugadors

És utilitzat com a ajut de les decisions arbitrals, per a evitar errors humans d’imprecisió i falta de perspectiva en situacions dubtoses o confuses Fou utilitzat per primer cop en una competició en el Campionat de Lliga 2012-13 als Països Baixos Tanmateix, la seva introducció fou bloquejada molts anys per la FIFA, que no l’incorporà al reglament de l’esport fins el 2018, bé que amb caràcter opcional, i limitat a reclamacions per gols, penals, expulsions i amonestacions Les primeres competicions de primer nivell a adoptar el videoarbitratge foren la Bundesliga i els campionats de Lliga d’…

Pretenia ser una tribuna oberta a l’opinió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona Dirigida per Pere Bosch, tingué Pere Riaño com a redactor en cap El fotògraf Antoni Campañà hi exercí de director periodístic De periodicitat mensual, tenia cinquanta-quatre pàgines Se’n publicaren com a mínim vint-i-un números

Participà en la reunió en què quedà constituïda, el 12 de novembre de 1902, l’Associació Catalana de Clubs de Foot-ball

Milità amb el Futbol Club Internacional 1916-22 a la màxima categoria del futbol català, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1922-26 Migcampista, jugà en diverses ocasions amb la selecció catalana

Figura emblemàtica del Reial Club Deportiu Espanyol Hi ingressà la temporada 1903-04 procedent de l’X Sporting Club Jugava de davanter i de mig, i romangué al club espanyolista fins que al gener del 1906 suspengué les activitats Retornà a l’X Sporting Club, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Al principi del 1909, refundà l’Espanyol, juntament amb el seu cosí Julià Clapera Hi jugà fins que es retirà 1915-16 En la seva primera etapa obtingué la Copa Macaya 1904 i després s’adjudicà dues vegades més el Campionat de Catalunya 1912, 1915 Jugà diverses vegades amb la…

Desenvolupà una llarga trajectòria amb el FC Espanya 1909-18, amb el qual guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1913, 1914, 1917 i una Copa dels Pirineus Orientals 1914 També disputà la final de Copa 1914 Posteriorment jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 i el FC Internacional 1919-22 Disputà molts partits amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916, 1917

Defensa central, començà a l’Esport Club Granollers, passà al Centre d’Esports Sabadell, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34 i després jugà al Llevant 1934-35 i el València 1935-36 L’edició 1936-37 tornà al Granollers i un cop acabada la Guerra Civil continuà amb l’equip vallesà A la primavera del 1940 retornà al Barça i hi romangué fins la temporada 1940-41 Comptant les dues etapes, amb l’equip blaugrana disputà 79 partits, marcà un gol i guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Posteriorment, jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-43

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1988-94 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el Barça disputà 297 partits i marcà 141 gols Guanyà una Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1991-94, una Copa del Rei 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Europa 1992, dues Supercopes d’Espanya 1991, 1992 i dues Copes de la Generalitat 1990, 1992 Jugà 56 partits i marcà 22 gols amb la selecció espanyola Participà en tres Copes del Món 1986, 1990, 1994 i dues Eurocopes 1988, 1996 Formà part diverses vegades de la selecció d’Euskadi En retirar-se, passà a exercir de comentarista…