Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1903 amb el nom de Foot-ball Club Espanya per tres estudiants barcelonins, Josep Graells, Leandre Rossendo i Joaquim Just La temporada 1906-07 debutà a la segona categoria del Campionat de Catalunya, de la qual es proclamà campió i ascendí a primera En el seu palmarès, hi figuren tres títols del Campionat de Catalunya de primera categoria 1913, 1914, 1917, dos de segona 1907, 1922 i una Copa Pirineus 1914 L’any 1914 disputà la final de la Copa d’Espanya, davant l’Athletic Club Disposava de camp propi, al carrer d’Entença cruïlla amb el de València L’any 1923 es fusionà amb el…

Fou fundat l’any 1982 i ràpidament assolí la tercera divisió Després de passar per diverses categories territorials, la temporada 1988-89 recuperà la tercera divisió, la qual cosa collocà el club en una situació econòmica difícilment assumible L’any 1990 signà un acord de collaboració amb l’Espanyol i el 1991 passà a ser-ne filial, amb Paco Flores d’entrenador La segona temporada com a filial, l’equip passà a jugar al camp del Júpiter de Barcelona i a vestir l’equipació de l’Espanyol, mentre que els equips de futbol de base continuaven tenint la seu a Santa Cristina d’Aro La temporada 1993-94…

Fundat l’any 1960, ha jugat en diverses categories territorials, la més alta de les quals en preferent Juga a les installacions municipals de la localitat i disposa de diversos equips de futbol de base

Fou fundat l’any 1981 Després de passar per diverses categories territorials, la temporada 2008-09 es proclamà campió de primera catalana i ascendí a tercera divisió Jugà una temporada en aquesta categoria estatal, i al juny del 2010 desaparegué en fusionar-se amb el CFJE Ascó El seu terreny de joc era de titularitat municipal

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Z, però abans d’acabar l’any adoptà la denominació d’Andreuenc El primer terreny de joc fou l’anomenat Camp de les Medecines, situat al carrer d’Escòcia amb la carretera de Barcelona avui carrer de Concepció Arenal Més tard es traslladà a Can Tisó, al barri de la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues El 1911 alguns jugadors passaren a la Societat Casal Nacionalista Republicà, d’on sorgí l’Avenç Futbol Club Des de llavors ambdós equips rivalitzaren fins el 1925, quan es fusionaren per donar lloc a la Unió Esportiva Sant Andreu

Informava a bastament del futbol català fins a la categoria regional i tenia corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat Tingué prestigiosos redactors, com Spectator , que signava la secció titulada “Glosas”, d’Albert Maluquer, L Capdevila, els dibuixants Castanys i Passarell, i els reportatges gràfics de Gaspar i Claret De periodicitat setmanal, tenia 16 pàgines molt ben illustrades, amb fotografies de jugadors dedicades als lectors Els primers números incloïen una secció d’humor titulada “La furia española”, dirigida per Orlando Furioso i signada per Duvinyals i Cabot el legislador El 29…

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Inaugurat el 1921 El primer equip que l’utilitzà fou el Futbol Club Internacional A partir del 1922 fou la seu de la Unió Esportiva de Sants, que hi jugà fins al 23 de febrer de 1964, quan se celebrà una festa de comiat en què els veterans del Sants s’enfrontaren als del Barcelona i el primer equip local jugà contra el Girona FC En el terreny que ocupava el camp hi passa actualment l’avinguda de Madrid

Fou contractat pel FC Barcelona l’estiu del 1996, procedent del Santos, on acabava de proclamar-se màxim golejador de la Lliga paulista Amb el Barça, actuant d’interior, jugà tres temporades, en què disputà 103 partits i marcà 36 gols Fou dues vegades campió de Lliga 1998, 1999, dues de Copa 1997, 1998, una de la Recopa 1997, una de la Supercopa d’Europa 1997 i una altra de la Supercopa d’Espanya 1996 Després jugà, entre d’altres, amb l’Olimpiakós grec i novament al Santos brasiler Fou 21 vegades internacional, guanyà una Copa Amèrica 1997 i participà en la Copa del Món 1998

Començà al Mataró 1954-56 i seguidament jugà a segona divisió amb el Cádiz 1956-58 i el Sabadell 1958-61 Les temporades 1961-62 i 1962-63 jugà al València, amb el qual fou dues vegades campió de la Copa de Fires Més tard actuà amb el Ceuta 1963-65 Formà part de la selecció olímpica als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar cap partit