Resultats de la cerca

Des-prés de passar per l’Hospitalet 1994-95 i l’Espanyol B 1995-97, s’incorporà al primer equip blanc-i-blau 1997-2001 i disputà 130 partits, fent les funcions de migcampista organitzador Posteriorment, fitxà pel Deportivo de La Coruña 2001-10 i la UD Llevant 2010-11, i completà un total de 418 partits i 34 gols a primera divisió Guanyà la Copa del Rei 2000, 2002 i la Supercopa d’Espanya 2002 Internacional amb Espanya en onze ocasions, l’any 2013 era el jugador que havia disputat més partits amb la selecció catalana, amb 16 participacions Fou entrenador del RCD Espanyol des del maig del 2014…

Jugava d’extrem dret Ingressà al FC Barcelona 1957-59 procedent del Libertad d’Asunción Disputà 21 partits i marcà 4 gols Guanyà una Lliga 1959, una Copa del Generalísimo 1959 i una Copa de Fires 1958 Fou internacional paraguaià

Migcampista format al planter del RCD Espanyol, debutà amb el primer equip el 1978 Fou cedit al CE Sabadell la temporada 1978-79 i quan tornà a l’equip blanc-i-blau hi jugà de manera esporàdica durant dues temporades 1980-82 Tornà al Sabadell en la temporada següent i després fitxà pel Salamanca, el Logroñés, el Palamós i el Figueres, on es retirà l’any 1993 Fou internacional sub-19 i olímpic en tres partits

Migcampista format al planter del FC Barcelona, l’any 2007 ingressà al RCD Espanyol per jugar a l’equip filial Al març del 2008 debutà amb el primer equip, però aquell mateix any fou cedit al Swansea City gallès La temporada 2009-10 s’incorporà al Wigam Athletic de la Premier Leage anglesa

Fou un dels collegiats catalans amb més temporades a primera divisió Hi arbitrà des de la temporada 1950-51 fins a la 1962-63 El seu darrer partit tingué un gran ressò mediàtic perquè expulsà Di Stefano al Santiago Bernabéu en la semifinal de Copa del 1963

Actuava de defensa central o mig defensiu i es formà al Centre d’Esports l’Hospitalet La temporada 1984-85 jugà al Sabadell, a segona divisió A, i tot seguit ingressà al RCD Espanyol, amb el qual jugà cinc temporades, entre el 1985 i el 1990 En aquesta darrera temporada l’equip espanyolista actuava a segona A i aconseguí l’ascens a primera Disputà 79 partits de Lliga amb l’Espanyol i marcà 4 gols Fou subcampió de la Copa de la UEFA del 1988 Ja retirat, fa tasques de comentarista esportiu

Format a les categories inferiors de l’Osasuna, després de tres temporades a primera divisió, l’estiu del 1988 fitxà pel FC Barcelona, que el cedí durant dues temporades a la Real Sociedad La temporada 1990-91 ingressà a la plantilla del Barça i s’hi mantingué durant quatre temporades, fins a l’edició 1993-94 Actuava bàsicament d’extrem dret, però Johan Cruyff també l’utilitzà de lateral Disputà 237 partits amb el conjunt blaugrana i marcà 15 gols Fou quatre vegades consecutives campió de Lliga, una de la Copa d’Europa 1992, una de la Supercopa d’Europa 1992, dues de la Supercopa d’Espanya…

Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades

Del 1929 al 1934 jugà amb el FC Barcelona, procedent de l’Osasuna 1925-29, on assolí la internacionalitat Amb l’equip barceloní jugà preferentment d’interior dret, disputà 188 partits i marcà 104 gols Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Després jugà al València 1934-41, amb un breu pas per l’Espanyol durant la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Copa el 1941 amb els valencianistes Fou 12 vegades internacional i marcà 5 gols Amb la selecció catalana jugà sis partits i marcà 2 gols En retirar-se fou entrenador durant un temps i es dedicà a la pilota basca, en la qual…

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911