Resultats de la cerca

Format al futbol base del València CF, debutà a la primera divisió el 1984 amb el València, club en el qual jugà, fins el 1998, un total de quinze temporades, 553 partits és el jugador que més cops ha vestit la samarreta valencianista en partit oficial i marcà 107 gols Posteriorment jugà un any al Wolverhampton Wanderers de la First Division anglesa, i una darrera temporada 1999-2000 al CE Castelló, on es retirà Disputà el Mundial d’Itàlia 1990 amb la selecció espanyola Després de retirar-se exercí com a director esportiu de l’Alacant FC, del CE Castelló i també del València CF, del qual fou…

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, dues Copes…

Mig centre, fou un dels puntals del Futbol Club Barcelona en l’Edat d’Or del club Molt vinculat des de petit al barri barceloní de Sants, fitxà pel Gladiator, el TBH i el Centre d’Esports 1915-16 abans de jugar amb el FC Barcelona 1916-22 En fundar-se la Unió Esportiva de Sants, passà a formar-ne part 1922-23 Tornà al Barça 1923-28, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 402 partits i marcà 44 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, nou Campionats de Catalunya 1919-22, 1924-28 i una Copa de Campions 1928 El 17 de juny de 1928 el Barça li reté un partit d’homenatge a les…

Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona  1955-58 procedent del Llevant Amb el Barça disputà 37 partits i marcà 11 gols, i guanyà una Copa del Generalísimo 1957 i una Copa de Fires 1958 Fou l’autor del famós únic gol que donà la Copa al Barça el 1957 en la final jugada contra l’Espanyol a l’estadi de Montjuïc En la temporada 1958-59 encara continuà vinculat al club blaugrana en jugar amb el CE Comtal, a segona divisió Posteriorment jugà amb el Racing de Santander 1959-62 i 1967-69, el Mallorca 1962-65 i el Huelva 1965-67 Es retirà el 1969 Fou tres vegades internacional B Amb la selecció…

Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt, amb salts…

Davanter, s’inicià en les categories inferiors del Partyzant Leszno 1996-97 i posteriorment jugà amb l’MKS Varsovia Warsaw 1997-2004, el Delta Warsaw 2004-05, el Legia de Varsovia II 2005-06 i el Znicz Pruszków 2006-08 L’any 2008 debutà a primera divisió amb el Lech Poznań, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010 Aquest any passà a les files del Borussia Dortmund, amb el qual aconseguí dos Bundesliga 2011, 2012 El 2014 fitxà pel Bayern de Munic, equip amb el qual guanyà vuit Bundesliga 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, un Lliga de Campions de la UEFA 2020, una …

Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…

Fill d’emigrants de Surinam, es formà en les categories inferiors de l’Ajax d’Amsterdam, guanyà tres títols de Lliga i una Recopa amb l’equip holandès, on estigué diversos anys a les ordres de Johan Cruyff Després d’unes estades breus a l’Sporting de Lisboa i al Real Zaragoza, fitxà per l’AC Milan, on guanyà dos títols de Lliga i dues copes d’Europa Acabà la seva carrera de jugador a l’Ajax, on aconseguí la seva tercera Copa d’Europa Com a jugador fou 73 cops internacional i rebé dos anys la Pilota de Bronze 1988 i 1989 Com a entrenador de futbol, dirigí durant dos anys la selecció…

Fill d’immigrants algerians Migcampista, inicià la carrera professional al Cannes AS, on jugà des de la temporada 1988-89 fins a la 1991-92 La temporada següent fou traspassat al Girondins de Bordeus, equip amb què disputà la final de la Copa de la UEFA del 1996 La seva projecció internacional s’incrementà amb el seu fitxatge per la Juventus de Torí Amb el club italià guanyà dos Campionats de Lliga 1997, 1998, arribà a la final de la Lliga de Campions del 1998, aconseguí una Supercopa d’Europa i guanyà, el 1996, la Copa Intercontinental Considerat l’organitzador de la selecció francesa,…

Format al planter del Lengocoak, començà la seva carrera esportiva a la Real Sociedad, fins que la temporada 1976-77 fitxà pel RCE Espanyol, on es consagrà fou titular indiscutible i jugà 121 partits de Lliga El 1981 passà al FC Barcelona, on romangué sis temporades i guanyà tots els títols de la seva carrera una Recopa 1982, tres campionats de la Copa del Rei 1981, 1983, 1988, una Supercopa 1984, dos títols de Copa de la Lliga 1983, 1986 i el campionat de Lliga 1985, títol que quedà associat amb el nom d’Urruti, ja que l’equip s’assegurà matemàticament el campionat després que el porter basc…