Resultats de la cerca

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2000 26 partits de Lliga i guanyà la Copa del Rei 2000

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit esportiu i la de…

Presidí el FC Barcelona 1968-69, després que el 1953 no es va poder presentar a les eleccions a causa de la prohibició del règim franquista Se li atribueix la frase “el Barça és més que un club”, pronunciada durant el discurs d’accés a la presidència

Procedent del Poblenou 1922-25, jugà al CE Sabadell 1925-26, el FC Barcelona 1926-27, amb el qual es proclamà campió de Catalunya, la UE Sants 1927-30, el Badalona 1930-32, el Júpiter 1932-34 i el Granollers 1934-35 El 1931 formà part de la selecció catalana

Format al planter del Real Zaragoza, jugà cedit al Barbastro, la UE Maó 1965-66 i al filial CD Aragón 1966-67 Fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1969-72, on jugà 56 partits Posteriorment ingressà en el CD Málaga 1972-77 També fou sis vegades internacional

Després de jugar en diversos clubs del seu país, fitxà per l’Atlético de Madrid i el Mèrida i entrà a les files del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1995-2002 Fou alineat en 147 partits de Lliga com a davanter i marcà 28 gols Fou campió de la Copa del Rei 2000 Posteriorment tornà al Paraguai Després de retirar-se passà a ser entrenador

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial Club Deportiu…

Com a jugador, desenvolupà tota la seva carrera en clubs argentins L’any 1990 debutà com a entrenador al Newell’s Marxà quatre anys a Mèxic i després retornà a l’Argentina El 1998 firmà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, però poques setmanes després acceptà una oferta de la Federació Argentina de Futbol per a dirigir la selecció Tot i la negativa inicial de l’Espanyol a deixar-lo marxar, finalment acordà mantenir-se a la banqueta fins al final d’any No arribà a complir aquest termini, perquè fou destituït després de sis jornades de Lliga Posteriorment, fou seleccionador de l’…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona La temporada 2009-10, militant en el Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2015, cinc Lligues 2010, 2011, 2013, 2015, 2016, una Supercopa d’Espanya 2013, una Supercopa d’Europa 2015, un Mundial de Clubs 2015, dues Copes del Rei 2015, 2016, dues Copes Catalunya 2013, 2014 i una Supercopa Catalunya 2014 Posteriorment, ha jugat amb el Borussia Dortmund 2016-18, Real Betis Balompié 2018-22 i des del 2022 amb el turc Trabzonspor Juga de defensa central  El 28 de desembre de 2010…

Començà en el juvenil del Silla i, posteriorment, jugà amb el Mestalla a segona 1962-63 La temporada 1963-64 debutà amb el València i la temporada següent fou cedit al Sabadell Tornà al València 1965-66 i de nou actuà en el Sabadell 1966-67, aquesta vegada a primera Després jugà amb l’Alcoià, el Racing de Santander 1968-72 i l’Alzira