Resultats de la cerca

Migcampista, desenvolupà la seva trajectòria a la Unió Esportiva Lleida 1981-96, amb la qual jugà una temporada a primera divisió Amb 501 partits oficials i 43 gols marcats fou, després de Rubio, el jugador que més vegades ha vestit la samarreta del Lleida

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom

Començà en el Lleida i després jugà amb l’Espanyol 1932-34, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1933 A continuació fitxà pel FC Barcelona 1934-44, amb el qual arribà a ser capità Jugava de migcampista i s’arrenglerà en 84 partits amb la samarreta blaugrana, en els quals marcà un gol Fou una vegada campió de Copa del Generalísimo 1942 i tres del Campionat de Catalunya 1935, 1936, 1937 En retirar-se entrenà el Lleida Disputà quatre partits amb la selecció catalana, un abans de la guerra i tres després

Jugà com a defensa Fou jugador del Futbol Club Barcelona 1935-37 i campió de Catalunya 1936 Els primers anys de la postguerra jugà en el Constància d’Inca i el Poble Nou 1942-43 A l’estiu del 1943 retornà al Barça, però després de jugar-hi un partit passà al Reus La temporada1944-45 fitxà pel Sabadell, en el qual milità fins el 1949 hi disputà 61 partits de Lliga i arribà a ser capità Jugà un partit 1948 amb la selecció catalana

Passà la infantesa a Barcelona, i en tornar a la seva ciutat natal formà part, amb divuit anys, del Girona Sport Club, amb el qual disputà dos partits contra l’Sport Empordanès de Figueres 1909 Frustrada la continuïtat d’aquell equip per la manca de recursos i els efectes de la Setmana Tràgica, el 1910 passà a les files del tercer equip del FC Barcelona De nou a Girona per fer el servei militar, fou davanter centre de l’Strong 1912-13, club en el qual captà l’afició popular amb els seus gols, una forta personalitat i el seu desplegament físic al costat de figures més joves que ell, com Roca,…

Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats atlètiques i…

Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93

Defensa lateral amb gran projecció ofensiva Debutà al primer equip de l’Esporte Clube Bahia als divuit anys, amb el qual guanyà el Campionat de Bahia del 2001 i la Copa del Nord-est el 2001 i el 2002 El 2003, després de guanyar el Mundial sub-20 amb la selecció brasilera, fitxà pel Sevilla FC, amb el qual guanyà la Copa de la UEFA 2005-06, 2006-07, la Copa del Rei 2006-07, la Supercopa d’Europa 2006-07 i la Supercopa d’Espanya 2007-08 L’any 2008 fitxà pel Futbol Club Barcelona i aviat es convertí en una peça fonamental de l’equip, que, a les ordres de Josep Guardiola i Sala , destacà per un…

Professional des del 2005, jugà al Club Nacional de Football de Montevideo, amb el qual aconseguí la Lliga de l’Uruguai 2005-06 La temporada següent jugà amb el Groningen, i en 2008-11, amb l’Ajax d’Amsterdam, equip amb el qual guanyà la Lliga 2010-11, la Copa 2009-10 i la Supercopa 2007-08 dels Països Baixos Després de tres temporades al Liverpool, amb el qual aconseguí la Carling Cup 2012, l’octubre del 2014 debutà amb el Futbol Club Barcelona , en el primer equip del qual es convertí en un element clau de la davantera aconseguí el campionat de Lliga les temporades 2014-15, 2015-16, 2017-18…

S’inicià al CF Cooperativa de Sant Boi i completà la formació al planter del  RCE Espanyol Debutà al primer equip d’aquest club la temporada 2002-03 i al juliol del 2009 fou nomenat capità per l’entrenador Mauricio Pochettino Al cap d’un mes morí a l’hotel de l’equip en una concentració a Florència, fet que provocà una commoció sense precedents en l’afició del club i en tot el futbol català en general Amb l’Espanyol, on actuava de defensa central i disputà 173 partits de Lliga i marcà 6 gols, fou campió de la Copa del Rei i de la Copa Catalunya el 2006 i subcampió de la copa de la UEFA l’any…