Resultats de la cerca

La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…

Migcampista del Manchester United FC 1956-73, equip amb el qual jugà més de 600 partits, fou 106 vegades internacional 1958-70 i un dels principals artífexs de la victòria d’Anglaterra al Mundial del 1966

Jugà a Hongria amb els equips Ferencvaros i Vasas fou disset cops jugador internacional del seu país Arribà al  Futbol Club Barcelona el 1950 procedent d’un equip d’exiliats hongaresos, l’Hongaria, que feia gires per Europa, però no pogué debutar oficialment amb el Barça fins al torneig de Copa del 1951, després d’haver obtingut la nacionalitat espanyola i haver-li estat retirada la sanció imposada per la FIFA La seva contractació fou el pretext adduït pel Real Madrid per a impedir que Alfredo Di Stefano passés també al Barcelona Kubala esdevingué aviat una figura mítica del futbol català i…

Migcampista, jugà al Porto 1998-2004 i guanyà tres Lligues, tres Copes de Portugal, la Copa de la UEFA 2003 i la Lliga de Campions 2004, competició en què fou designat millor jugador Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 2004, on jugà fins el 2008, i es convertí en un dels pilars de l’equip que guanyà la Lliga 2005, 2006, la Supercopa 2005, 2007 i també la Lliga de Campions 2006 Durant aquesta etapa 2004-08 jugà un total de 153 partits i marcà 17 gols Posteriorment, jugà al Chelsea FC 2008-10, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010, i al Fluminense 2010-13, amb el qual obtingué dos…

Defensa, fitxà pel FC Barcelona 1974-76 procedent del Santos 1972-74, després de disputar la Copa del Món 1974 Jugà 37 partits amb l’equip blaugrana, i marcà 6 gols A l’inici del 1976 tornà al seu país per jugar a l’Internacional de Porto Alegre 1976-77, al Galícia Esporte Clube 1977-78, a la Sociedade Esportiva Palmeiras 1978-79 i a l’America Football Club de São Paulo 1980-81, on es retirà Posteriorment exercí d’entrenador al Vitória de Guimarães, a Os Belenenses, a l’Sporting CP i al Santos

Fill de Carles Busquets  El 2005 s’incorporà a la categoria juvenil del Futbol Club Barcelona , i la temporada 2007-08 passà al FC Barcelona B entrenat per Josep Guardiola i Sala , amb el qual debutà al primer equip la temporada 2008-09 i on es consolidà com una peça clau com a migcampista d’una gran polivalència Amb aquest equip ha guanyat nou títols de Lliga 2009, 2010, 2011, 2013, 2015, 2016, 2018, 2019, 2023, tres de Lliga de Campions 2009, 2011, 2015, set Copes del Rei 2009, 2012, 2015, 2016, 2017, 2018, 2021, tres Mundials de clubs 2010, 2012, 2016, tres Supercopes d’Europa 2010, 2012,…

El 2003 accedí a la presidència del CE Europa i hi romangué fins el 2007 El 2011 passà a ser vicepresident de la federació catalana, com a responsable de l’Àrea d’Infraestructures, a la junta presidida per Andreu Subies

Migcampista, s’inicià el 1953 al filial del Girona i després passà al primer equip 1956-58, amb el qual jugà dues temporades a segona divisió Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1958-62, amb el qual jugà 33 partits a primera divisió, pel Gimnàstic de Tarragona 1962-63 i, després d’un breu pas pel Terrassa, retornà al Girona 1963-66, on jugà també d’extrem dret amb el nom de Ribera II , juntament amb els seus germans Enric i Jaume El setembre del 1960, formà part d’una selecció de Catalunya en el partit de les noces d’or de l’Associació Lisboeta Empresari de la construcció de professió…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…

S’inicià a l’equip de Tortosa, on jugà durant quatre temporades 1954-58 Després passà per l’Hèrcules 1958-59, el Centre d’Esports Sabadell, el Club Esportiu Europa i la Unió Esportiva Lleida 1959-60, abans d’incorporar-se al Futbol Club Barcelona, encara que no jugà cap partit Fou cedit a diversos equips, com el Racing de Santander 1960-61 on debutà a primera divisió i jugà 25 partits al Real Zaragoza 1961-62, Còrdova 1962-63, Múrcia 1963-64 i a l’Atlético de Madrid 1964-65 Acabà la seva carrera esportiva al CD Benicarló