Resultats de la cerca

Extrem, la temporada 1969-70 fitxà pel Sabadell, provinent del Betis, equip on es formà Amb l’equip vallesà jugà tres temporades a primera divisió i una a segona 1972-73 i formà part de l’equip que, per primera i única vegada en la seva història, participà en una competició europea, la Copa de Fires 1970 Després passà al Múrcia, l’Elx i el Salamanca, tots a primera, i finalment al Palència Fou internacional sub-23

Migcampista esquerre Jugà al Badalona i posteriorment a l’Espanyol 1931-35 Amb aquest equip disputà 57 partits a primera divisió i es proclamà campió de Catalunya 1933 Després retornà al Badalona, equip amb el qual fou subcampió de Catalunya 1936 Disputà dos partits amb la selecció catalana

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitresestigué tretze temporades a primera divisió 1974-87 Dirigí al voltant de 120 partits en la màxima categoria En retirar-se, al juliol del 1987, fou distingit amb la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Futbol

Conegut com Tigre Creixell Començà destacant amb el Badalona, amb el qual jugà en tres etapes diferents, i també defensà la porteria d’equips com el Terrassa, el Sant Andreu, el Jaén, l’Europa, el Gavà o el Gimnàstic de Tarragona La temporada 1963-64 formà part de la plantilla de l’Elx, a primera divisió Es retirà el 1975 i passà a exercir d’entrenador en una llarga llista d’equips catalans, la majoria de tercera divisió el Badalona, el Mataró, el Santboià, el Sant Andreu, el Manlleu, el Palafrugell, el Sitges, el Gramenet, l’Hospitalet i el Montcada Amb el Sant Andreu ascendí a segona B la…

Defensa central, jugà al FC Barcelona 1996-98, provinent del Parma 1994-96 Amb el Barça disputà 69 partits i marcà dos gols Fou campió de Lliga 1998, de Copa del Rei 1997, 1998, de la Recopa 1997, de la Supercopa d’Europa 1997 i de la Supercopa d’Espanya 1996 Fou 110 vegades internacional amb Portugal Participà en la Copa del Món de Corea-Japó 2002 i en tres Eurocopes 1996, 2000, 2004

Es formà al planter del Celta, amb el primer equip del qual aconseguí l’ascens a primera divisió la temporada 1968-69 Posteriorment jugà nou temporades al FC Barcelona 1971-80, i guanyà dues Copes d’Espanya 1971, 1978, una Lliga 1974 i una Recopa d’Europa 1979 Formà part de l’alineació que al febrer del 1974, amb Johan Cruyff al capdavant, s’imposà al Real Madrid per 0-5 al Bernabéu Amb el Barça disputà 309 partits, dels quals 169 foren de Lliga L’any 1980, en retirar-se, el club li reté un partit d’homenatge, juntament amb el seu company De la Cruz Amb la selecció espanyola fou tretze…

Començà a l’equip del seu poble natal, després continuà en el Granollers i al principi dels anys setanta ingressà al Barcelona amateur Jugà de centrecampista i la temporada 1972-73 passà al Barcelona Atlètic, on fou considerat una de les grans promeses del futbol català Al final de la temporada 1975-76 es lesionà el genoll però, malgrat això, fitxà pel Valladolid, on només pogué jugar alguns partits al principi de la temporada 1977-78 i es retirà Posteriorment fou president de l’Ametlla i entrenà els juvenils d’aquest club i del Granollers El nou camp de l’Ametlla fou batejat amb el seu nom…

Migcampista interior, amb el Palafrugell es proclamà campió de tercera categoria del grup de Girona del Campionat de Catalunya i ascendí a segona 1927-28 La temporada següent debutà en la primera edició de la Lliga amb el València, a segona divisió, i ascendí a primera la temporada 1930-31 romangué al club xe fins la temporada 1934-35 Fou l’autor del primer gol del València a primera divisió, disputà la final de Copa 1934 i fou preseleccionat per Espanya en dues ocasions, encara que no arribà a jugar-hi La campanya 1935-36 actuà amb l’Espanyol 11 partits de Lliga i 3 gols Acabada la guerra,…

Jugava de defensa esquerre i de mig ala i milità en el FC Barcelona entre el 1912 i el 1920 Fou campió de Catalunya en quatre ocasions 1913, 1916, 1919, 1920, d’Espanya 1920 i subcampió de la mateixa competició 1919 Disputà un total de 91 partits amb la samarreta blaugrana Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Davanter, fitxà pel FC Barcelona a l’estiu del 1972 procedent del Belgrano de Córdoba argentí La descoberta de la seva arribada amb papers falsos, com a paraguaià, amb els cognoms Fernández Cos, desencadenà l’“escàndol dels oriünds” Però mentre que a ell li fou admesa la documentació, a Heredia, que fitxà al mateix temps, li fou rebutjada Romangué al Barça fins la temporada 1974-75 i fou campió de Lliga 1974