Resultats de la cerca

Fou fundat el 1953 per Pere Serra i el seu nom feia honor a la màxima figura del FC Barcelona, Ladislau Kubala Arribà a tenir set equips El juvenil fou subcampió de Catalunya 1959, mentre que l’ amateur assolí la primera categoria territorial la temporada 1960-61 Després jugà en divisions inferiors fins que, a mitjan anys seixanta, deixà de competir El 1977 un grup d’exjugadors impulsaren l’Associació de Veterans Kubalas, que participa en el Campionat de Catalunya d’aquesta categoria

Fou fundat l’any 1913 i esdevingué el primer club federat de la comarca d’Osona Participà en el Campionat de Catalunya de tercera categoria també anomenat de segona categoria El 1943 es fusionà amb el seu gran rival ciutadà, el Vic Football Club fundat el 1922, per constituir la Unió Esportiva Vic

Fou dirigida per Agustí Peris de Vargas Tractava sobre la història del futbol a Catalunya Tingué una vida efímera No té cap connexió amb les altres capçaleres de l’època amb el mateix nom

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors Des del 1989…

Fou fundat l’any 1965, producte de la fusió del Racing de Sant Martí i l’Atlètic de Calatrava La màxima categoria assolida per l’equip ha estat la primera territorial Disputa els partits al complex esportiu municipal del Carmel Té diversos equips de futbol de base i un de femení

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres des de l’any 1926, després d’una etapa arbitrant partits de la segona categoria catalana, debutà a primera divisió el 1936, on arbitrà un total de cinc partits fins la temporada 1940-41, que es retirà També arbitrà el partit de la Copa de Campions del 1940 entre l’Espanyol i l’Atlético Aviación Fou també destacat atleta, especialista en els 100 metres, i jugà com a davanter amb el FC Barcelona 1910-13, equip amb el qual guanyà una Copa Pirineus 1911 i dos Campionats de Catalunya 1910, 1911

Començà jugant d’interior al FC Palafrugell, amb el qual disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria al principi dels anys trenta Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 i 1943-44, amb el qual disputà 49 partits de Lliga en dues etapes i aconseguí 9 gols Jugà també amb el Reus Deportiu Com a entrenador, dirigí l’Espanyol 1947-49 i 1955-56, fou segon de Ricard Zamora 1954-55 i formà tàndem amb Alfredo Di Stéfano 1965-66 a la banqueta de l’equip blanc-i-blau A més, desenvolupà diverses funcions dins el club espanyolista durant molts anys També dirigí, entre d’altres, el Girona i el Terrassa

Davanter, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1997-99 procedent de l’Atlético de Madrid Amb el club barceloní, jugà 37 partits de Lliga i marcà 15 gols A la meitat de la segona temporada fou traspassat al Juventus italià Disputà 3 partits amb la selecció argentina

Després de jugar durant cinc temporades a l’Athletic Club 1989-94, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1994-96, on guanyà la Supercopa 1994 A causa de les lesions només jugà 40 partits i marcà 1 gol Fou traspassat al València 1995-97, i posteriorment jugà al Mallorca 1997-98 i a l’Oviedo 1998-2000, on es retirà Fou internacional sub-21 en sis ocasions i olímpic en set

Defensa lateral esquerre, fitxà pel RCD Espanyol 1980-83 procedent de l’Athletic Club Disputà 92 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau La campanya 1983-84 jugà al CE Sabadell, amb el qual ascendí a segona divisió El 1978 jugà un partit amb la selecció espanyola