Resultats de la cerca

Es formà al CE Europa i jugà amb el FC Martinenc abans de debutar a la màxima categoria amb el RCD Espanyol 1939-43, amb el qual aconseguí una Copa del Generalísimo 1940 Fitxà pel FC Barcelona 1943-49, on disputà un total de 160 partits i anotà 12 gols, i guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Actuava de lateral dret i formà un gran tàndem defensiu amb Teruel en l’equip blanc-i-blau i amb Curta en l’equip blaugrana Jugà sis vegades amb la selecció catalana entre el 1941 i el 1947

Començà en el CE Mercantil de Sabadell i disputà el Campionat d’Europa juvenil 1959 El 1960 fitxà pel FC Barcelona, que el cedí a la UE Lleida 1960-61 i al CD Comtal 1961-62 Jugà en el primer equip del Barça 1962-72, com a defensa lateral esquerre, un total de 438 partits i marcà 14 gols Guanyà tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i la Finalíssima de Fires 1971 Posteriorment passà a l’Hèrcules CF 1972-73 i finalitzà la seva carrera al Club Gimnàstic de Tarragona 1973-74 Formà part de la selecció espanyola en deu ocasions i participà en la Copa del Món 1966 Jugà…

Extrem esquerre conegut amb el sobrenom de Rateta per la seva habilitat i rapidesa Fou jugador durant quatre temporades 1949-53 del Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual disputà 80 partits de Lliga a primera divisió i anotà 37 gols, 15 d’aquests en la campanya 1951-52 En deixar l’Espanyol actuà amb el Centre d’Esports Sabadell 1953-54, club en el qual ja havia jugat la temporada 1942-43 L’any 1950 disputà dos partits amb la selecció catalana

Començà la seva trajectòria els anys noranta amb el São Paulo, amb el qual assolí, entre altres títols, la Copa Libertadores i dues Copes sud-americanes Fitxà pel FC Barcelona 2004-08 procedent de l’Olympique de Lió, amb el qual aconseguí tres Lligues franceses Actuant de migcampista o de defensa central, amb l’equip blaugrana obtingué dues Lligues 2005, 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes Catalunya 2005, 2007 Disputà 32 partits amb la selecció brasilera i conquerí la Copa del Món 2002

Davanter que arribà al RCD Espanyol la temporada 1930-31 procedent de l’Iberia de l’Havana Jugà durant sis temporades 1930-36 en l’equip blanc-i-blau, amb el qual disputà 101 partits de Lliga i aconseguí 42 gols Formà part de la selecció catalana en cinc partits Durant la Guerra Civil jugà amb el Racing de Ferrol i posteriorment entrenà equips modestos com l’Arosa o el Pontevedra El seu germà bessó O’Donell, conegut com Edelmiro II , també jugà dues temporades a l’Espanyol 1933-35

L’estiu del 1974 s’incorporà a la UE Sant Andreu procedent del Bascònia Després d’una temporada a segona divisió amb l’equip quadribarrat, fitxà per l’Espanyol Debutà a la primera divisió al novembre del 1974 i durant quatre temporades hi disputà un total de 48 partits Posteriorment actuà al Múrcia 1979-83 i al Sestao 1983-89, on es retirà

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i la temporada 1953-54 jugà quatre partits de Lliga amb el primer equip Després passà a l’Espanya Industrial, amb el qual jugà a primera divisió en l’edició 1956-57 Posteriorment milità en el Racing de Santander, també a primera, i l’Europa Era mig volant i fou internacional juvenil Es retirà el 1969

Migcampista, conegut com Pitu Durán Abans dels setze anys debutà amb la primera plantilla de la UE Figueres, en categoria regional, i la temporada 1976-77 fou cedit al Girona De nou al Figueres, jugà durant sis temporades a la tercera divisió 1977-83 Després d’un breu pas pel Barcelona Atlètic i el Banyoles, retornà al Figueres, on visqué l’etapa més brillant de l’equip empordanès Fou titular quasi indiscutible durant deu temporades més 1985-95 a segona B i a segona divisió, actuant en aquesta categoria en un total de 219 partits

Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969