Resultats de la cerca

Fou conegut popularment com Busi Després de passar pel Barcelona Atlètic 1985-91, pujà al primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1999 Formà part del Dream Team Fitxà per la UE Lleida i es retirà el 2002 Aconseguí una Copa d’Europa 1992, una Recopa 1997, cinc Lligues 1992, 1993, 1994, 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Després dugué a terme tasques d’entrenament de porters a les seccions inferiors del FC Barcelona, i en la temporada 2010-11 del primer equip És pare del jugador Sergio Busquets

Conegut com Bestit I Inicià la seva trajectòria professional al CE Europa 1926, equip amb el qual disputà la primera Lliga espanyola de la història temporada 1928-29 Posteriorment, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34, amb el qual disputà, com a davanter, 107 partits i marcà 70 gols Obtingué tres vegades consecutives el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 amb el Barça Després, jugà dues temporades en el CF Girona, i la temporada 1943-44, al RCD Espanyol de Barcelona El 1931 disputà un partit amb la selecció catalana

Després d’ingressar al Partizan de Belgrad 1991-94, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on jugà sis temporades com a migcampista 1994-2000 Jugà 147 partits a la Lliga i marcà 3 gols

S’inicià a les files del club de futbol d’Igualada La temporada 2003-04 fitxà per l’RCD Espanyol i la següent pel FC Barcelona Des del 2007 jugà amb la Penya Barcelonista Anguera a la primera divisió catalana Formà part de la selecció catalana en diferents categories També desenvolupà tasques tècniques, com a preparadora física i segona entrenadora de l’equip de futbol femení del Barça i, el 2010, com a seleccionadora catalana sub-16

Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, dos d’…

Jugà com a migcampista a la UE Figueres 1963-65, el Badalona 1965-66, el Mataró 1966-67 i l’Europa 1967-68 El 1968 fitxà per l’Espanyol Tot i que fou cedit al Sant Andreu fins la temporada 1970-71, tornà a jugar amb l’Espanyol fins a la temporada 1973-74, al final de la qual fou traspassat a l’Hèrcules d’Alacant, i dos anys després retornà a la UE Figueres, amb la qual jugà fins la temporada 1976-77 Disputà 89 partits a primera divisió i fou internacional en categories juvenils

A dinou anys fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que primer el cedí al Vilafranca i posteriorment al Sant Andreu 1973-74 Debutà a primera divisió amb l’Espanyol al febrer del 1974 Jugà 9 partits a primera abans de tornar al Sant Andreu 1975-76 Posteriorment jugà al Deportivo Alavés 1976-77, novament a l’Espanyol 1977-78, al Real Murcia 1978-80 i al Badalona 1980-81 Formà part de la selecció espanyola en dos partits de la fase de classificació per als Jocs Olímpics de Mont-real Posteriorment fou membre de la junta directiva de l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol

Format al Club Esportiu Granollers, com a juvenil aconseguí el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana i el subcampionat d’Europa amb la selecció espanyola La temporada 1963-64 debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona En l’àmbit de la pesca s’especialitzà en la modalitat de pesca simulada i obtingué 31 medalles, 6 d’or, en Campionats d’Espanya Participà en nou Campionats d’Europa i vuit Campionats del Món El 2017 fou campió del món de veterans Fou president de la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1968-80 És cosí del també futbolista  Josep…

Arbitrà a primera divisió 1951-56 En la darrera temporada fou considerat el segon millor àrbitre de la categoria El 1952 arbitrà dos partits del torneig de la FIFA juvenil disputat a Barcelona

Membre del Club Futbol Sala Roquetes, juga en la posició d’ala a la divisió d’honor territorial catalana Amb la selecció catalana participà en el Campionat Europeu de futbol sala femení 2004 i es proclamà campiona del món 2008 Juga també a futbol amb el Club de Futbol Femení Tortosa-Ebre El 2008 fou guardonada amb el premi ARC d’alt rendiment esportiu