Resultats de la cerca

Fou migcampista en el Dundee, el Norwich City, el Burnley i el Fulham, entre d’altres, abans de ser entrenador del Futbol Club Barcelona 1929-31 Fou conegut com Jim Bellamy i substituí Romà Forns, a qui havia ajudat en la consecució de la Lliga 1928-29, la primera de la història del futbol espanyol Sota les seves ordres, el conjunt blaugrana fou campió de Catalunya en tres edicions 1929, 1930, 1931 A part de l’equip català, dirigí diversos equips europeus, entre els quals cal destacar el Brescia

Migcampista format a les categories inferiors del Badalona, amb el qual debutà a segona divisió la temporada 1964-65 Després, entre altres equips, estigué a l’Andorra 1966-67 i el Mallorca 1967-69, 1970-71, i quatre temporades a primera divisió, una amb el Celta 1969-70 i tres amb l’Elx 1971-75 Posteriorment jugà en equips com el Múrcia, el Gandia i el Binissalem Es retirà com a futbolista el 1980 Exercí d’entrenador a les categories juvenils del Mallorca i, a la tercera divisió, a la Unió Esportiva Collera i l’Atlètic Balears

Debutà amb el Gràcia, després jugà al Martinenc, com a interior esquerra, amb el qual fou campió de Catalunya de segona categoria 1922-23 i ascendí a primera Posteriorment jugà una temporada amb el Gimnàstic de Tarragona 1928-29 com a davanter Disputà un partit amb la selecció catalana 1923

Fou la gran impulsora del futbol femení a Catalunya L’any 1970 publicà un anunci en un diari per aglutinar noies per a jugar a futbol En resposta a aquest anunci, jugadores com Núria Llansà, María Carmen Nieto, Lolita Ortiz, Núria Gómez, Vicenta Pubill i ella mateixa constituïren l’equip femení del FC Barcelona Debutà el 25 de desembre de 1970 amb un partit benèfic contra la UE Centelles, al Camp Nou La temporada 1971-72 disputà el primer Campionat de Catalunya Es casà amb Pau Garcia Castany , jugador del Barcelona i del Saragossa La seva filla Anna jugà de portera a l’Espanyol i participà…

Entre el 1959 i el 1966 jugà amb el Poble-sec, l’Igualada, el Balaguer i el Sants La temporada 1966-67 jugà a segona divisió amb el Club Esportiu Europa i després feu el salt a primera en signar per l’Atlético de Madrid Al gener del 1968 fou cedit al Rayo Vallecano, on jugà fins l’any 1975 Acabà la seva carrera al Moscardó i el Carabanchel

Se’l coneixia com Bergara I Havia ingressat en el futbol espanyol al costat del seu germà Alberto Daniel, davanter, a les files del Mallorca, la temporada 1962-63 Posteriorment fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1964-69 com a defensa lateral Disputà 51 partits de Lliga i marcà 7 gols

Migcampista que començà la seva trajectòria al Partizan de Belgrad 1985 S’incorporà al Mallorca 1992-93, en la segona divisió, i el 1995 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona fins a la meitat de la temporada 1997-98, que fou traspassat a l’Extremadura Posteriorment tornà a Sèrbia, on jugà al Sartid de Smederevo fins el 2004

Davanter format al Mercantil, passà al CE Sabadell 1959-60 i fitxà pel RCD Espanyol, que el cedí al Terrassa 1960-61 Jugà a l’Espanyol 1961-63, amb el qual debutà en la màxima categoria, passà pel CE Europa 1963-64 i tornà al Sabadell 1964-66, equip amb el qual també jugà a primera divisió Posteriorment, fou jugador de la UE Lleida 1966-67 i del CF Badalona

Jugà dues temporades amb l’Atlètic Balears, a tercera divisió, i cinc amb el Deportivo de La Coruña 1969-74, amb el qual estigué tres temporades a primera divisió La temporada 1974-75 retornà a l’Atlètic Balears

Després de jugar amb el Futbol Club Central, el Numància i el Reial Club Deportiu Espanyol només tres mesos, ingressà a l’Espanya 1910-14, amb el qual es proclamà dues vegades campió de Catalunya 1912, 1914 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1914-16, on s’erigí com a màxim golejador de l’equip el 1915, i on tornà a ser campió de Catalunya Jugà al Badalona 1916-17, tornà al Barça 1917-18 i acabà al Badalona 1918-24 Normalment feia de davanter Posteriorment fou entrenador del Sant Andreu Jugà cinc partits amb la selecció catalana