Resultats de la cerca

Migcampista, jugà al RC Strasbourg 1953-57, al Toulouse FC 1957-59 i a l’Stade de Reims 1959-62 i 1968-70 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1965-68 procedent del Real Madrid 1962-65 Disputà 119 partits amb el Barça i marcà 4 gols Fou campió de la Copa de Fires 1966 i de la Copa 1968 Fou setze vegades internacional per França, i disputà l’Eurocopa 1960 i la Copa del Món 1966 Com a entrenador, dirigí el Castelló 1972-74 i 1990-92, el Burgos 1975-76, 1977-78 i 1979-81 i el Saragossa 1976-77, fins que la temporada 1978-79 fou contractat pel FC Barcelona Tanmateix, no acabà la temporada en ser…

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil, i jugà al Barcelona Atlètic, el Sant Andreu, el Badalona i l’Europa Com a entrenador començà al futbol de base del Reial Club Deportiu Espanyol, dirigí l’Espanyol B i es feu càrrec del primer equip després de la cinquena jornada de la temporada 2002-03, en substitució de Juande Ramos En la catorzena jornada fou rellevat per Xabier Clemente També ha dirigit l’Hospitalet 1996-97, 2004-06, club amb què ostenta el rècord de partits a la banqueta 261, el Sabadell 2006-09 i la Gramenet 2010-11

Jugà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1967-68 jugà en el primer equip Tot seguit fitxà pel Sant Andreu 1968-71, el Sabadell i l’Sporting de Gijón 1971-72, i de nou pel Sant Andreu 1972-78 Actuava de defensa i, amb 332 partits, és el jugador que més vegades ha jugat amb l’equip andreuenc Fou cinc vegades internacional amateur Com a tècnic ha dirigit el Sant Andreu, l’Europa i el Mollerussa, entre d’altres

Començà en l’Amposta i la temporada 1956-57 jugà amb l’Espanya Industrial Interior, ascendí a primera divisió aquella temporada i jugà la següent a la màxima categoria amb el Comtal, nom que aleshores passà a adoptar el filial barcelonista, fins a la temporada 1959-60 Després fitxà pel Gimnàstic de Tarragona 1960-61, el Sabadell 1961-63, el Tortosa 1963-65 i el Vilanova 1965-66 Com a entrenador, dirigí nombrosos equips de les comarques tarragonines

Ingressà al Futbol Club Barcelona a disset anys, procedent del CA Juventus del Brasil Migcampista, destacà al FC Barcelona B i passà al primer equip blaugrana la temporada 2001-02 S’hi mantingué fins a l’edició 2006-07, disputà 143 partits i marcà 10 gols Guanyà una Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006 i dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 Actuà amb la selecció sub-23 del Brasil i en dos amistosos amb l’absoluta En tenir la doble nacionalitat, és internacional per Itàlia, selecció amb la qual ha estat subcampió de l’Eurocopa 2012

Jugava de mig i milità al Centre d’Esports Sabadell als anys trenta Fou campió de Catalunya 1934 i subcampió de Copa 1935 S’alineà dues vegades amb la selecció catalana

Jugà a l’Hispània Athletic Club del 1900 al 1903, any que es retirà Fou campió de la primera edició de la Copa Macaya 1901, i reforçà el Futbol Club Barcelona en la final del Campionat d’Espanya 1902 davant el Biscaia, igual que els seus germans Enrique i Samuel "Junior", jugadors de l’Hispània Actuà en algun amistós més amb el FC Barcelona

Germà de Enrique i Samuel Morris, fou defensa i mig de l’Hispània Athletic Club des de la seva fundació, al novembre del 1900, fins a la seva dissolució, al novembre del 1903 Fou campió de la primera edició de la Copa Macaya 1901 Reforçà el Futbol Club Barcelona en la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 i, posterioment, hi jugà en dues etapes 1904-05, 1908-10 Amb l’equip blaugrana disputà 31 partits i guanyà tres Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910

Davanter, la temporada 1901-02 s’incorporà a l’Hispània Athletic Club Juntament amb els seus germans Samuel i Samuel "Junior", també jugadors de l’Hispània, reforçaren el Futbol Club Barcelona en la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Milità en l’Hispània fins al novembre del 1903 En la temporada 1904-05 fou jugador del FC Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya

Defensa dret del Centre d’Esports Sabadell durant els anys trenta i principi dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya la temporada 1933-34 i disputà la final de Copa del 1935